Òrgan de Jacobson

Esquema de l'òrgan de Jacobson

L'òrgan de Jacobson, conegut també com a òrgan veronasal, és un òrgan auxiliar del sentit de l'olfacte en certs vertebrats, alguns d'ells, tetràpodes. Es localitza al vòmer, entre el nas i la boca. Les neurones sensores dins d'aquest òrgan detecten diferents compostos químics, normalment grans molècules.[1]

Les serps el fan servir per a olorar les preses, traient la llengua i atraient partícules a l'obertura de l'òrgan situat al paladar. Alguns mamífers utilitzen un moviment facial característic anomenat reflex de flehmen per a enviar compostos cap a aquest òrgan, mentre que en altres mamífers és el mateix òrgan el que es contrau i bomba aire per atreure els compostos.[1]

La majoria d'animals amb òrgan vomeronasal el fan servir per a detectar feromones, tot i que algunes feromones són detectades per l'òrgan de l'olfacte. L'òrgan vomeronasal sembla poder detectar altres compostos a part de les feromones. Alguns científics creuen que, en l'ésser humà, l'òrgan vomeronasal no és funcional com en el cas d'altres animals, incloent-hi els cetacis, alguns ratpenats i simis. Aquests científics creuen també que, en humans adults, no hi ha connexió entre l'òrgan i el cervell. No obstant això, existeixen proves en què se suggereix que l'òrgan vomeronasal no s'atrofia i roman funcional durant la vida d'una persona. Per tant, la seva funció en aquests animals i humans, si és real, és encara un misteri.[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Keverne EB «The vomeronasal organ». Science, 286, 5440, octubre 1999, pàg. 716–20. DOI: 10.1126/science.286.5440.716. PMID: 10531049.
  2. ↑ Døving KB, Trotier D «Structure and function of the vomeronasal organ». The Journal of Experimental Biology, 201, Pt 21, novembre 1998, pàg. 2913–25. Arxivat de l'original el 2019-09-25. PMID: 9866877 [Consulta: 20 juny 2011].

Bibliografia

  • Silvotti L, Moiani A, Gatti R, Tirindelli R «Combinatorial co-expression of pheromone receptors, V2Rs». Journal of Neurochemistry, 103, 5, desembre 2007, pàg. 1753–63. DOI: 10.1111/j.1471-4159.2007.04877.x. PMID: 17854397.
  • Keverne EB «The vomeronasal organ». Science, 286, 5440, octubre 1999, pàg. 716–20. DOI: 10.1126/science.286.5440.716. PMID: 10531049.
  • Meredith M «Human vomeronasal organ function: a critical review of best and worst cases». Chemical Senses, 26, 4, maig 2001, pàg. 433–45. DOI: 10.1093/chemse/26.4.433. PMID: 11369678.
  • Evans CS «Accessory chemosignaling mechanisms in primates». American Journal of Primatology, 68, 6, juny 2006, pàg. 525–44. DOI: 10.1002/ajp.20250. PMID: 16715503.
  • Wekesa KS, Anholt RR «Pheromone regulated production of inositol-(1, 4, 5)-trisphosphate in the mammalian vomeronasal organ». Endocrinology, 138, 8, agost 1997, pàg. 3497–504. DOI: 10.1210/en.138.8.3497. PMID: 9231804.
  • Monti-Bloch L, Jennings-White C, Berliner DL «The human vomeronasal system. A review». Annals of the New York Academy of Sciences, 855, novembre 1998, pàg. 373–89. DOI: 10.1111/j.1749-6632.1998.tb10595.x. PMID: 9929629.

Enllaços externs

  • Etologia clínica veterinària de l'òrgan vomeronasal o de Jacobson.