Alfa d'Hèrcules

Alfa d'Hèrcules
Tipus	font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV
Tipus espectral (estel)	M5Ib-II+G5III+F2V:[1]
Constel·lació	Hèrcules
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)	−2,3 (banda J)[2] −3,22 (banda H)[2] −3,51 (banda K)[2]
Paral·laxi	9,07 mas[3]
Moviment propi (declinació)	36,07 mas/a [3]
Moviment propi (ascensió recta)	−7,32 mas/a [3]
Velocitat radial	−32,09 km/s[4]
Ascensió recta (α)	17h 14m 38.8582s[3]
Declinació (δ)	14° 23' 25.2262''[3]
Format per	HD 156014 HD 156015
Catàlegs astronòmics
HIP 84345 (Catàleg Hipparcos) α Her (nomenclatura de Bayer) ADS 10418 AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken) 1RXS J171439.3+142320 (1RXS) 2MASS J17143885+1423253 (2MASS) BD+14 3207 (Bonner Durchmusterung) CCDM J17146+1424AB (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) HIC 84345 (Hipparcos Input Catalogue) IDS 17101+1430 AB (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) TD1 20143 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) UBV 14596 (UBV) WDS J17146+1423AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) 64 Her (nomenclatura de Flamsteed) TIC 154699609 (TESS Input Catalog) AAVSO 1710+14 (AAVSO)

Alfa d'Hèrcules (α Herculis) és un sistema estel·lar múltiple de magnitud aparent +3,31 en la constel·lació d'Hèrcules. Es troba a 382 anys llum de distància del Sistema Solar. El seu component principal A s'anomena Rasalgethi, que també és el nom tradicional del sistema.

Nom

El nom de Rasalgethi, procedent de l'àrab Ar-Rās al-Jāthīyy (الرأس الجاثي), significa «el cap de l'agenollat». No obstant això, entre els nòmades aquest estel era conegut per Al-Kalb ar-Rāʽi (الكلب الراعي), «el gos del pastor», títol que compartia amb Rasalhague (α Ophiuchi).

Els xinesos anomenaven a α Herculis Tu Tso, «el seient de l'emperador», així com Tsin. D'altra banda, aquest estel i diversos propers a ell —incloent a ι Herculis i κ Herculis— constituïen l'asterisme Ho, una de les mesures utilitzades a la Xina.^[5]

Característiques físiques

Alfa d'Hèrcules és un sistema estel·lar quíntuple, l'estel principal del qual, Alfa d'Hèrcules A o Rasalgethi (HR 6406), és un supergegant o gegant vermell lluminosa de tipus espectral M5II.^[6] La seva lluminositat, en l'espectre visible, és 475 vegades major que la del Sol, però si s'inclou l'energia que l'estel emet com a radiació infraroja, la seva lluminositat ascendeix fins a 17.000 sols. El seu radi, 400 vegades més gran que el del Sol, és de 1,9 ua; situat al centre del Sistema Solar, l'estel s'estendria més enllà de l'òrbita de Mart. És, a més, una variable irregular la lluentor de la qual varia de l'ordre d'una magnitud en períodes que van de mesos a anys.^[7] Estudis realitzats mitjançant interferometria mostren que té dos companyes molt propers; el primer es pot resoldre només a vegades i està separada 0,02 segons d'arc d'ell, mentre que la segon triga 10 anys en orbitar-la.^[8]

Alfa d'Hèrcules B (HR 6407) està situat a 550 ua i empra més de 3000 anys a completar l'òrbita entorn d'Alfa d'Hèrcules A. Al seu torn és un estel binari, format per un gegant groc de tipus G5III i un nan blanc-groc de tipus F2V.^[9] Separats entre sí 0,4 ua —aproximadament la distància de Mercuri al Sol—, triguen 52 dies a completar l'òrbita. Un núvol de gas en expansió, creada pel fort vent estel·lar que bufa des del supergegant vermell, embolcalla a aquest binari.^[7]

Hi ha també dos companys més de magnituds aparents 11,1 i 15,5 a distàncies respectives de 79 segons d'arc i 19 segons d'arc, però que semblen ser companyes òptiques.^[8]

Referències