Alianza Nacional del 18 de julio

Infotaula d'organitzacióAlianza Nacional del 18 de julio
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticafranquisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació3 maig 1977
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Alianza Nacional del 18 de Julio[1] va ser una coalició electoral espanyola de caràcter postfranquista o neofranquista que es va presentar a les primeres eleccions generals de caràcter democràtic celebrades el 15 de juny de 1977, després de l'aprovació de la Llei de Reforma Política impulsada pel Govern d'Adolfo Suárez i aprovada majoritàriament per les corts franquistes un any abans.

Història

El nom fa referència al 18 de juliol de 1936, data del cop d'estat que va desencadenar la Guerra Civil Espanyola i que amb el nom de Alzamiento Nacional va ser posteriorment considerada com el moment fundacional del règim franquista. Pretenia donar una continuïtat política a l'espai buit deixat per l'extint "Movimiento Nacional" i per projectar els Ideals del 18 de juliol en les Corts Constituents que redactarien una nova Constitució democràtica per a Espanya.[2]

Aquesta coalició, presentada oficialment el 3 de maig de 1977,[3] estaba formada per Fuerza Nueva de Blas Piñar, Círculos José Antonio dirigits per Diego Márquez Horrillo i l'Agrupación de Juventudes Tradicionalistas. D'antuvi la Confederación Nacional de Excombatientes de José Antonio Girón de Velasco anava a formar part de la coalició, però finalment van decidir no unir-se i solament van oferir un suport limitat.[1] La Comunión Tradicionalista tampoc va arribar a integrar-se, encara que va autoritzar a les seves organitzacions regionals i provincials a formar part de les candidatures de l' "Alianza".[1] La coalició només va aconseguir aconseguir acords per presentar candidatures en 16 províncies.[4]

Malgrat la pretensió de congregar a tots partits d'extrema dreta, l' "Alianza Nacional" ni va aconseguir integrar en el seu si a la totalitat de forces polítiques de signe similar —com la Comunión Tradicionalista o Falange Española de las JONS, que quedaren fora— ni va aconseguir obtenir representació parlamentària; els escassos 86.390 vots que van aconseguir a tot Espanya no els van valer per obtenir ni un sol diputat.[5]

Dos anys després, en 1979, la coalició electoral denominada "Unión Nacional" va aconseguir un èxit electoral en integrar a Falange Española de les JONS i Comunión Tradicionalista i aconseguir un diputat, Blas Piñar.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 José Luis Rodríguez Jiménez (1994). Reaccionarios y Golpistas, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, pàg. 253
  2. ↑ «Alianza Nacional 18 de Julio». La Vanguardia, 31-05-1977. [Consulta: 6 novembre 2016].
  3. ↑ «Hasta el viernes no se sabrá, oficialmente, las coaliciones presentadas». La Vanguardia, 04-05-1977. [Consulta: 6 novembre 2016].
  4. ↑ José Luis Rodríguez Jiménez (1994). Reaccionarios y Golpistas, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, pàg. 261
  5. ↑ José Luis Rodríguez Jiménez (1994). Reaccionarios y Golpistas, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, pàg. 254