Arxipèlag Àrtic Canadenc

Arxipèlag Àrtic Canadenc

Localització
75° N, 90° O / 75°N,90°O / 75; -90
Estat	Canadà
Territori	Nunavut
Geografia
Superfície	1.420.000 km²
Banyat per	oceà Àrtic
Altitud	2.616 m
Punt més alt	Pic Barbeau (2.616 m)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC−04:00

L'Arxipèlag Àrtic Canadenc (en anglès Canadian Arctic Archipelago), conegut també simplement com l'Arxipèlag Àrtic, és un arxipèlag situat al nord del Canadà continental, a l'oceà Àrtic. Conforma l'extrem septentrional de l'Amèrica del Nord i té una extensió d'uns 1.424.500 km².^[1] Aquest grup de 36.563 illes ocupa la majoria del territori de Nunavut i una part dels territoris del Nord-oest;^[2] les més septentrionals de totes s'agrupen en l'anomenat arxipèlag de la Reina Elisabet.

Geografia

L'arxipèlag s'estén longitudinalment al llarg de 2.400 km, i d'uns 1.900 km de dalt a baix, des del cap Columbia, el punt més septentrional de l'illa d'Ellesmere, fins al continent. A l'oest limita amb la mar de Beaufort, al nord amb l'oceà Àrtic, a l'est amb la badia de Baffin i l'estret de Davis que el separen de Groenlàndia, i al sud amb la badia de Hudson i el Canadà continental. Les diverses illes estan separades entre elles i el continent per una sèrie d'estrets i canals coneguts en conjunt com el pas del Nord-oest. A la part continental, en direcció a l'arxipèlag, s'estenen cap al nord dues grans penínsules, la de Boothia i la de Melville.

L'Arxipèlag Àrtic consta de 94 illes majors (d'una extensió superior als 130 km²), que inclouen tres de les illes més grans del món, i 36.469 de menors.^[1] Les illes principals de l'arxipèlag (amb una superfície de més de 10.000 km², en ordre descendent) són les següents:

Nom	Localització*	Superfície (km²)	Rànquing per superfície		Població (2001)
			Al món	Al Canadà
Baffin	NU	507.451	5	1	9.563
Victòria	TN, NU	217.291	9	2	1.707
Ellesmere	NU	196.236	10	3	168
Banks	TN	70.028	24	5	114
Devon	NU	55.247	27	6	0
Axel Heiberg	NU	43.178	32	7	0
Melville	TN, NU	42.149	33	8	0
Southampton	NU	41.214	34	9	721
Príncep de Gal·les	NU	33.339	40	10	0
Somerset	NU	24.786	46	12	0
Bathurst	NU	16.042	54	13	0
Príncep Patrick	TN	15.848	55	14	0
Rei Guillem	NU	13.111	61	15	960
Ellef Ringnes	NU	11.295	69	16	0
Bylot	NU	11.067	72	17	0

^* NU = Nunavut, TN = Territoris del Nord-oest

Després de Groenlàndia, l'Arxipèlag Àrtic és l'àrea terrestre principal de l'Àrtic. El clima de les illes és l'àrtic, i el terreny està format per tundra excepte a les regions muntanyoses. La major part de les illes no estan habitades; els assentaments humans són escassos, disseminats i poc poblats, i la majoria es troben a les illes més meridionals, on hi ha algunes petites localitats costaneres de població inuit.

Història

Arran de les exploracions de Martin Frobisher a la dècada del 1570, la sobirania de les illes fou atribuïda als britànics. La sobirania canadenca, que originàriament (1870-80) només s'exercia sobre la part de les illes banyada per la badia de Foxe i la badia i l'estret de Hudson, no fou establerta sobre tot l'arxipèlag fins que el 1880 el Regne Unit va transferir la sobirania al Canadà de la resta d'illes;^[3] el 1895 s'hi va establir el districte de Franklin, que comprenia gairebé la totalitat de l'arxipèlag; aquest districte fou dissolt arran de la creació del territori de Nunavut el 1999. El Canadà reclama la continuació de la seva sobirania territorial sobre el sector del Pol Nord, reclamació no reconeguda de manera universal. A més a més, l'estat canadenc també considera que les aigües del pas del Nord-oest són interiors, mentre que els Estats Units i altres països les consideren com a aigües internacionals.^[4] El desacord sobre l'estatus del pas del Nord-oest afecta també aspectes sobre legislació ambiental, la seguretat nacional i la sobirania del Canadà. L'illa de Hans, situada a l'estret de Nares, a l'est d'Ellesmere, és un territori actualment en disputa entre el Canadà i Dinamarca.^[5][6]

Mapa amb enllaços a les illes

Illes que no són al mapa

Mapping

Referències