Balenoptèrids

Infotaula d'ésser viuBalenoptèrids
Balaenopteridae Modifica el valor a Wikidata

iubarta Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
SuperfamíliaBalaenopteroidea
FamíliaBalaenopteridae Modifica el valor a Wikidata
Gray, 1864
Gèneres
  • Balaenoptera
  • Cetotheriophanes †
  • Incakujira †
  • Megaptera

Els balenoptèrids (Balaenopteridae) són el major grup de cetacis misticets, amb nou espècies en dos gèneres. Inclouen l'animal més gros que ha viscut mai, el rorqual blau, que pot assolir un pes de 177 tones i dues altres espècies que passen de llarg les 50 tones. Fins i tot el membre més petit del grup, el rorqual d'aleta blanca, arriba a les 9 tones.

Característiques

La presència de plecs gulars és una de les característiques d'aquesta família.

La família Balaenopteridae es distingeix de les altres famílies de misticets per la presència de plecs a la gola i a la regió ventral (plecs singulars) que s'expandeixen enormement quan s'alimenten en empassar aigua que es filtra per les barbes. Posseeixen una aleta dorsal. La forma del crani vist lateralment és recte i pla.

Reproducció

La majoria de les espècies crien en aigües temperades durant l'hivern, i després tornen a les zones d'alimentació a prop dels pols, riques en plàncton i krill, durant el curt estiu polar.

Classificació

La família Balaenopteridae està formada per nou espècies vivents en dos gèneres:

Gènere Espècie (binomial) Noms vulgars Imatge
Balaenoptera Balaenoptera physalus Rorqual comú
Rorqual comú
Rorqual comú
Balaenoptera borealis Rorqual sei o boreal
Rorqual sei
Rorqual sei
Balaenoptera brydei Rorqual de Bryde
Rorqual de Bryde
Rorqual de Bryde
Balaenoptera edeni Rorqual tropical
Rorqual tropical
Rorqual tropical
Balaenoptera musculus Rorqual blau
Rorqual blau
Rorqual blau
Balaenoptera acutorostrata Rorqual aleta blanca, nan o minke comú
Rorqual aleta blanca
Rorqual aleta blanca
Balaenoptera bonaerensis Rorqual austral o minke antàrtic
Rorqual austral
Rorqual austral
Balaenoptera omurai Rorqual d'Omura
Megaptera Megaptera novaeangliae Iubarta o balena geperuda
Iubarta o balena geperuda
Iubarta o balena geperuda

Referències

  • Berta, Annalisa (2006). Marine Mammals: Evolutionary biology. Academic Press. ISBN 0-12-088552-2.
  • Wilson, D. E. & Reeder, D. M. (editors). 2005. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed).

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Balaenopteridae a "Fauna ibèrica; mamífers". Ángel Cabrera Latorre. Any 1914. Facsímil electronic.
  • Societat per la Conservació de Balenes i Dofins / Whale and Dolphin Conservation Society (WDCS) Arxivat 2008-05-09 a Wayback Machine.
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de cetacis
Regne Animalia  · Embrancament Chordata  · Classe Mammalia  · Infraclasse Eutheria  · Superordre Laurasiatheria  · (sense categoria) Artiodactyla  · (sense categoria) Whippomorpha
Subordre Mysticeti
Balaenidae
Balena de Groenlàndia (B. mysticetus)
E. australis  · Balena franca comuna (E. glacialis)  · Balena franca del Pacífic nord (E. japonica)
Balaenopteridae
Rorqual comú (B. physalus)  · Rorqual boreal (B. borealis)  · [Rorqual de Bryde
Iubarta (M. novaeangliae)
Eschrichtiidae
Balena grisa (E. robustus)
Neobalaenidae
Balena franca pigmea (C. marginata)
Subordre Odontoceti (continua més avall)
Delphinidae
Orca nana (P. electra)
Orca (O. orca)
Orca pigmea (F. attenuata)
Orca falsa (P. crassidens)
Cap d'olla negre d'aleta llarga (G. melas)  · Cap d'olla negre d'aleta curta (G. macrorhynchus)
Delphinus
Dofí comú de musell llarg (D. capensis)  · Dofí comú de musell curt (D. delphis)
Dofí septentrional (L. borealis)  · Dofí meridional (L. peronii)
Cap d'olla de l'Irauadi (O. brevirostris)  · O. heinsohni
Tucuxi (S. fluviatilis)  · S. guianensis
Sousa
Dofí d'estuari indopacífic (S. chinensis)  · S. plumbea  · S. sahulensis  · Dofí d'estuari atlàntic (S. teuszii)
Dofí tacat de l'Atlàntic (S. frontalis)  · Dofí d'elm (S. clymene)  · Dofí tacat tropical (S. attenuata)  · Dofí de musell llarg (S. longirostris)  · Dofí ratllat (S. coeruleoalba)
Dofí rostrat (S. bredanensis)
Dofí mular indopacífic (T. aduncus) · T. australis · T. erebennus · Dofí mular (T. truncatus)
Dofí negre (C. eutropia)  · Dofí de Commerson (C. commersonii)  · Dofí de Heaviside (C. heavisidii)  · Dofí de Hector (C. hectori)
Cap d'olla gris (G. griseus)
Dofí de Fraser (L. hosei)
Dofí de flancs blancs de l'Atlàntic (L. acutus)  · Dofí fosc (L. obscurus)  · Dofí de franja blanca (L. cruciger)  · Dofí de flancs blancs del Pacífic (L. obliquidens)  · Dofí de Peale (L. australis)  · Dofí de musell blanc (L. albirostris)
Subordre Odontoceti (contina més amunt)
Monodontidae
Beluga (D. leucas)
Narval (M. monoceros)
Phocoenidae
Marsopa llista (N. asiaeorientalis) · Marsopa sense aleta (N. phocaeniodes)
Marsopa comuna (P. phocoena)  · Marsopa de Califòrnia (P. sinus)  · Marsopa d'ulleres (P. dioptrica)  · Marsopa de Burmeister (P. spinipinnis)
Marsopa de Dall (P. dalli)
Physeteridae
Catxalot (P. macrocephalus)
Kogiidae
Catxalot pigmeu (K. breviceps)  · Catxalot nan (K. sima)
Ziphidae
Zífid de quatre dents meridional (B. arnuxii)  · Zífid de quatre dents septentrional (B. bairdii) · Zífid de quatre dents petit (B. minimus)
Zífid cap d'olla boreal (H. ampullatus)  · Zífid cap d'olla austral (H. planifrons)
Zífid de l'Indopacífic (I. pacificus)
Zífid de Sowerby (M. bidens)  · Zífid d'Andrew (M. bowdoini)  · Zífid de Hubbs (M. carlhubbsi)  · Zífid de Blainville (M. densirostris)  · Zífid de Gervais (M. europaeus)  · Zífid de dents de ginkgo (M. ginkgodens)  · Zífid de Gray (M. grayi)  · Zífid de Hector (M. hectori) · M. hotaula · Zífid de Layard (M. layardii)  · Zífid de True (M. mirus)  · Zífid pigmeu (M. peruvianus)  · Zífid de Perrin (M. perrini)  · Zífid de Stejneger (M. stejnegeri)  · Zífid de dents de pala (M. traversii)
Zífid becut de Shepherd (T. shepherdi)
Zífid comú (Z. cavirostris)
Iniidae
I. araguaiaensis  · Dofí de l'Amazones (I. geoffrensis)
Lipotidae
Dofí de riu xinès (L. vexillifer)
Platanistidae
Dofí de l'Indus (P. minor) · Dofí del Ganges (P. gangetica)
Pontoporiidae
Dofí del Plata (P. blainvillei)
Bases de dades taxonòmiques
ADW BOLD BioLib COL Dyntaxa EOL FW GBIF IN ITIS MSW NCBI OTL Ubio WoRMS Zoobank