En anatomia humana, el crani pot dividir-se per al seu estudi i descripció en dues parts: la porció inferior, o base del crani, i la superior, la calota o volta del crani. La base del crani consta de dues superfícies, una d'interna i una altra d'externa. La interna, que mira cap al cervell, es divideix en tres sectors: fossa cranial anterior, fossa cranial mitjana i fossa cranial posterior. Els traumatismes greus del cap, especialment els accidents de trànsit, poden provocar una fractura de la base del crani. El 75% d'aquestes fractures afecten la part petrosa del temporal.[1]
Ossos
Base del crani vista des de la volta. Pis mitjà i posterior.Visió lateral del crani en la qual es poden observar la volta cranial, la base del crani i les diferents estructures que la conformen.
Os frontal (porció basal de l'os frontal, incloent-hi el sostre de l'òrbita ocular i la regió posterior del si frontal)
Os temporal, incloent-hi la porció petrosa
Os occipital
Orificis
La base del crani està perforada per nombrosos orificis que donen pas a nervis, artèries i venes. Alguns dels més importants són els següents:
Conducte òptic, que dona pas al nervi òptic i l'artèria oftàlmica.
Làmina cribrosa de l'etmoide, una porció de l'os etmoide travessada per nombrosos orificis pels quals penetren al crani els nervis olfactoris procedents de les fosses nasals.
Forat rodó, travessat pel nervi maxil·lar
Forat oval, que dona pas al nervi mandibular, l'artèria pterigomeníngia i la vena del forat oval.
Forat espinós, pel qual passen l'artèria meníngia mitjana, la vena meníngia mitjana i la branca meníngia del nervi mandibular.
Conducte carotidi, que travessa la part petrosa del temporal i que dona pas a l'artèria caròtide interna, el plexe simpàtic carotidi intern i el plexe venós carotidi.
