Batalla de Dijon
  Batalla de Dijon Batalla de Dijon | |||
 Campanyes franques a Aquitània (507-509) | |||
| Tipus | batalla  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 500 | ||
| Coordenades | 47° 19′ 26″ N, 5° 02′ 34″ E / 47.323889°N,5.042778°E / 47.323889; 5.042778 | ||
| Lloc | Dijon | ||
| Estat | França | ||
| Resultat | Victòria merovíngia | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Formació del regne franc (486-534) | |
|---|---|
Conquesta del regne de Soissons (486) | |
Soissons | |
Conquesta del regne alaman (496) | |
Tolbiac | |
Conquesta del regne de Tolosa | |
Vouillé - Arle (508) - Cesaraugusta | |
Conquesta del regne de Borgonya (500-534) | |
Dijon - Arle (510) - Vézeronce - Autun | |
Ofensiva ostrogoda (508-513) | |
Arle (508) - Arle (510) - Barcelona (510) - Barcelona (512) |
La batalla de Dijon de l'any 500 fou una de les batalles lluitades pels merovingis durant la formació del regne franc.
Antecedents
Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, els francs van crear el seu propi regne sota la dinastia merovíngia, i volien expulsar els visigots de la Gàl·lia pel seu arrianisme.[1] Ajudat pel clergat catòlic i les poblacions gal·les dominades pels arrians visigots i burgundis, i induït per la seva dona Clotilde de Borgonya, que volia venjar el seu pare Khilperic II de Burgúndia, Clodoveu I va decidir-se a atacat el Regne de Burgúndia en 500.[2]
Batalla
Els dos exèrcits es van trobar entre Dijon i Langres, i la deserció de Godegisil i les tropes genoveses van salvar de la derrota a Clodoveu I a mans de Gundebald.[2]
Conseqüències
Gundebald abandonà Dijon i fugí al sud, perseguit per Clodoveu I i Godegisil deixant Lió i Viena del Delfinat a Clodoveu, i finalment el va esperar a Avinyó, on va ser encalçat, on va signar la pau a canvi de fer-se tributari i cedir Viena del Delfinat al seu germà.[2] Però fou finalment derrotat i mort per Gondebald quan aquest va atacar la capital en 502.[3]
Finalment els francs van subjugar les altres tribus germàniques i van crear un imperi sota la dinastia merovíngia.
Referències
- ↑ Historia Francorum (en llatí). llibre 2. Arxivat 2014-08-14 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Strauss, Gustave Louis M. Moslem and Frank; or, Charles Martel and the rescue of Europe (en anglès), 1854, p. 99.
- ↑ Strauss, Gustave Louis M. Moslem and Frank; or, Charles Martel and the rescue of Europe (en anglès), 1854, p. 100.
