Batalla de Dijon

Infotaula de conflicte militarBatalla de Dijon
Batalla de Dijon (França)
Batalla de Dijon
Batalla de Dijon
Batalla de Dijon

Campanyes franques a Aquitània (507-509)
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data500
Coordenades47° 19′ 26″ N, 5° 02′ 34″ E / 47.323889°N,5.042778°E / 47.323889; 5.042778
LlocDijon
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria merovíngia
Bàndols
merovingis
burgundis de Gènova
burgundis de Vienna
Comandants
Clodoveu I
Godegisil
Gundebald
  • Vegeu aquesta plantilla
Formació del regne franc
(486-534)
Conquesta del regne de Soissons (486)
Soissons
Conquesta del regne alaman (496)
Tolbiac
Conquesta del regne de Tolosa
Vouillé - Arle (508) - Cesaraugusta
Conquesta del regne de Borgonya (500-534)
Dijon - Arle (510) - Vézeronce - Autun
Ofensiva ostrogoda (508-513)
Arle (508) - Arle (510) - Barcelona (510) - Barcelona (512)

La batalla de Dijon de l'any 500 fou una de les batalles lluitades pels merovingis durant la formació del regne franc.

Antecedents

Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, els francs van crear el seu propi regne sota la dinastia merovíngia, i volien expulsar els visigots de la Gàl·lia pel seu arrianisme.[1] Ajudat pel clergat catòlic i les poblacions gal·les dominades pels arrians visigots i burgundis, i induït per la seva dona Clotilde de Borgonya, que volia venjar el seu pare Khilperic II de Burgúndia, Clodoveu I va decidir-se a atacat el Regne de Burgúndia en 500.[2]

Batalla

Els dos exèrcits es van trobar entre Dijon i Langres, i la deserció de Godegisil i les tropes genoveses van salvar de la derrota a Clodoveu I a mans de Gundebald.[2]

Conseqüències

Gundebald abandonà Dijon i fugí al sud, perseguit per Clodoveu I i Godegisil deixant Lió i Viena del Delfinat a Clodoveu, i finalment el va esperar a Avinyó, on va ser encalçat, on va signar la pau a canvi de fer-se tributari i cedir Viena del Delfinat al seu germà.[2] Però fou finalment derrotat i mort per Gondebald quan aquest va atacar la capital en 502.[3]

Finalment els francs van subjugar les altres tribus germàniques i van crear un imperi sota la dinastia merovíngia.

Referències

  1. Historia Francorum (en llatí). llibre 2.  Arxivat 2014-08-14 a Wayback Machine.
  2. 2,0 2,1 2,2 Strauss, Gustave Louis M. Moslem and Frank; or, Charles Martel and the rescue of Europe (en anglès), 1854, p. 99. 
  3. Strauss, Gustave Louis M. Moslem and Frank; or, Charles Martel and the rescue of Europe (en anglès), 1854, p. 100.