Carlos Franco Iribarnegaray

Infotaula de personaCarlos Franco Iribarnegaray
Biografia
Naixement30 agost 1912 Modifica el valor a Wikidata
Ferrol (província de la Corunya) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 desembre 1982 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de l'Aire[1]
12 de desembre de 1975 – 4 de juliol de 1977
← Mariano Cuadra Medina
Manuel Gutiérrez Mellado
com a Ministre de Defensa
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMilitar
Carrera militar
Lleialtat República Espanyola
Bàndol Nacional
Dictadura franquista
Branca militar Exèrcit de l'Aire espanyol
Rang militar Tinent general
ConflicteGuerra Civil Espanyola
Premis
Medalla del Mèrit Militar
Gran Creu de Sant Hermenegild
Procurador a Corts
23 desembre 1975 – 30 juny 1977
← Mariano Cuadra Medina
Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministre de l'Aire Ministeri de l'Aire d'Espanya
11 desembre 1975 – 4 juliol 1977 Modifica el valor a Wikidata

Carlos Franco Iribarnegaray (Ferrol (La Corunya) 30 d'agost de 1912 - Madrid, 1982), va ser un militar espanyol, que va arribar al grau de tinent general i va ser l'últim Ministre de l'Aire durant l'última etapa de la fi del règim dictatorial entre desembre de 1975 i juliol de 1977.

Biografia

Va ingressar en l'Acadèmia General Militar en 1929 i en l'Acadèmia Militar de Segòvia. Com a tinent va participar amb els revoltats en la Guerra Civil, arribant al grau de capità de l'arma d'artilleria.

Una vegada acabada la contesa es va incorporar a l'exèrcit de l'aire i va ser comandant de l'Ala 37, cap de la Zona Aèria de Canàries i de la III Regió Aèria. El 1947 assolí el grau de tinent coronel.[2] Diplomat en Alts Estudis Internacionals, va destacar com a professor de l'Acadèmia d'Aviació de Lleó, de l'Escola Superior de l'Exèrcit i de l'Escola Superior de l'Aire. Va ser director general d'Aviació Civil i Procurador en Corts. En 1974 va ascendir a tinent general. A la mort del general Francisco Franco, el nou cap de govern, Carlos Arias Navarro, el va nomenar ministre de l'aire, càrrec que va ocupar fins a la convocatòria de les eleccions generals espanyoles de 1977. El setembre de 1977 fou nomenat president del patronat de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial d'Espanya.[3] Va morir de càncer en desembre de 1982 i fou enterrat a Majadahonda.

Referències

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. Carlos Franco Iribamegaray a El País, 8 de juliol de 1976
  3. Nombramientos militares a El País, 17 de setembre de 1977

Enllaços externs

  • Noticia de la mort, Diari ABC, 12 de desembre de 1982, p.36.
  • Obituari, El País, 13 de desembre de 1982.
  • Notícies sobre Carlos Franco Iribarnegaray a El País


Càrrecs públics
Precedit per:
Mariano Cuadra Medina
Ministre de l'Aire
Escut de l'estat espanyol

1975-1977
Succeït per:
Manuel Gutiérrez Mellado
com a Ministre de Defensa
  • Vegeu aquesta plantilla
Govern preconstitucional de Carlos Arias Navarro (15 de desembre de 1975 – 5 de juliol de 1976)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Ministres
Alfonso Osorio (Presidència) • José María de Areilza (Afers Exteriors) • Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate (Justícia) • Félix Álvarez-Arenas y Pacheco (Exèrcit) • Carlos Franco Iribarnegaray (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Carlos Pérez de Bricio Olariaga (Indústria) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Virgilio Oñate Gil (Agricultura) • Francisco Lozano Vicente (Habitatge) • Carlos Robles Piquer (Educació) • Adolfo Martín Gamero (Informació i Turisme) • Adolfo Suárez González (Secr. Gral. del Movimiento) • José Solís Ruiz (Treball) • Rodolfo Martín Villa (Relacions Sindicals)
(← XV FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← II PRECONSTITUCIONAL)
  • Vegeu aquesta plantilla
Govern preconstitucional d'Adolfo Suárez González (5 de juliol de 1976 – 4 de juliol de 1977)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Ministres
Rodolfo Martín Villa (Governació) • Eduardo Carriles Galarraga (Hisenda) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Félix Álvarez-Arenas y Pacheco (Exèrcit) • Carlos Franco Iribarnegaray (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz/Pascual Pery Junquera (Marina) • Carlos Pérez de Bricio Olariaga (Indústria) • José Lladó Fernández-Urrutia (Comerç) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo/Luis Ortiz González (Obres Públiques) • Fernando Abril Martorell (Agricultura) • Francisco Lozano Vicente (Habitatge) • Aurelio Menéndez Menéndez (Educació) • Andrés Reguera Guajardo (Informació i Turisme) • Ignacio García López (Secr. Gral. del Movimiento) • Álvaro Rengifo Calderón (Treball) • Enrique de la Mata Gorostizaga (Relacions Sindicals)
(← I PRECONSTITUCIONAL) Govern anterior •••• Govern següent (← I CONSTITUENT)