Cesare Balbo
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 novembre 1789 Torí (Itàlia) |
| Mort | 3 juny 1853 (63 anys) Torí (Itàlia) |
| Diputat del Regne de Sardenya | |
| 20 desembre 1849 – 20 novembre 1853 Legislatura: 4a Legislatura del regne de Sardenya | |
| Diputat del Regne de Sardenya | |
| 30 juliol 1849 – 20 novembre 1849 Legislatura: 3a Legislatura del regne de Sardenya | |
| Diputat del Regne de Sardenya | |
| 1r febrer 1849 – 30 març 1849 Legislatura: 2a Legislatura del regne de Sardenya | |
| Diputat del Regne de Sardenya | |
| 8 maig 1848 – 30 desembre 1848 Legislatura: 1a Legislatura del regne de Sardenya | |
| Primer ministre del Regne de Sardenya | |
| 16 març 1848 – 27 juliol 1848 – Gabrio Casati → | |
| Ambaixador | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, historiador, escriptor, traductor |
| Partit | Dreta Històrica |
| Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1783–) Accademia della Crusca |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Pare | Prospero Balbo |
 | |
Cesare Balbo (Torí, 1789 — 1853) va ser un polític i escriptor italià.[1] Va influir de forma destacada en el Risorgimento i en la Reunificació italiana. Liberal moderat, va ser president del consell del Regne de Sardenya (1848). Com a escriptor destacà per la seva temàtica històrica i política.
Obres
- Speranze d'Italia (1844)
- Sommario della storia d'Italia (1846)
Referències
- ↑ «Cesare Balbo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
