Combat del Congost

Infotaula de conflicte militarCombat del Congost
Guerra de Successió al Principat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Combat del Congost (Catalunya 1659-1716)
Combat del Congost
Combat del Congost
Combat del Congost (Catalunya 1659-1716)
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data29 de juliol del 1705
Coordenades41° 43′ 23″ N, 2° 16′ 30″ E / 41.723°N,2.275°E / 41.723; 2.275
LlocEntre el Figaró i la Garriga
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria vigatana
Bàndols
Bandera d'Espanya (1701-1760) Regne d'Espanya Bandera de Catalunya Companyia d'Osona
Comandants
Bandera d'Espanya (1701-1760) Climent Solanell Bandera de Catalunya Josep Moragues i Mas
Forces
800
Cronologia
← Desembarcament de Barcelona
Batalla de Montjuïc →
  • Vegeu aquesta plantilla
Barcelona 1704 - Congost - Montjuïc - Barcelona 1705 - Sant Mateu - Vila-real - Xàtiva 1706 - Barcelona 1706 - Xàtiva 1707 - Dénia - Lleida - Morella - Ares - Tortosa - La Todolella - Almenar - Girona - Prats de Rei - Cardona - Barcelona 1713-14 - Braç Militar - Arbúcies
  • Vegeu aquesta plantilla
Front peninsular de la Guerra
de Successió Espanyola (1702-1713)
Guerra de Successió  · Categoria
Escenaris
Campanya naval
Contraofensiva borbònica de 1704
Setge de Gibraltar - Cabrita
Aixecament austriacista de 1705
Dénia - Congost - Alacant - Montjuïc - Barcelona
Contraofensiva borbònica de 1706
Sant Mateu - Vila-real - Xàtiva (1706) - Barcelona (1706) - Múrcia - El Albujón - Biniatap
Ofensiva austriacista
Badajoz - Albuquerque - Alcántara - Madrid (1706) - 1r Alacant (1706) - Cartagena - 2n Alacant (1706) - Mallorca - Menorca - Menorca
Contraofensiva borbònica de 1707-1708
Conca - Almansa - Xàtiva - Dénia (1707) - Ciudad Rodrigo - Lleida - Morella - Ares - Tortosa - Alcoi - Dénia (1708) - Alacant
Ofensiva austriacista de 1710
La Gudina - Almenar - Monte de Torrero - Madrid
Contraofensiva borbònica de 1710-1712
La Todolella - Brihuega - Villaviciosa - Girona (1711) - Prats de Rei - Cardona (1711) - Girona (1712)
Pau d'Utrecht

El combat del Congost fou un enfrontament armat produït l'any 1705 entre tropes de miquelets austriacistes revoltats a la comarca d'Osona sota el lideratge dels patriotes que havien inspirat l'anomenat Pacte dels Vigatans i les forces borbòniques comandades pel Comte de Centelles, comissionat pel Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar. Hom el considera el primer enfrontament bèl·lic formal de l'aixecament militar austriacista del 1705.

Antecedents

A la darreria de juny, un cop firmat ja el Tractat de Gènova amb els anglesos el 20 de juny del 1705, les tropes del líder dels Vigatans Carles de Regàs i Cavalleria entraren a Manlleu amb una partida de miquelets. Hi feren morts i incendiaren diverses cases. Poc després, Jaume Puig de Perafita, un altre cap vigatà, concentrà les seves tropes de miquelets a la Plaça de Vic i arengà la població alertant de l'enviament de tropes del Virrei Velasco.

Amb aquest pretext, Jaume Puig i Beuló pogué prendre mesures d'ordre militar sense que els botiflers de Vic s'hi poguessin oposar. S'ordenà el tancament dels portals i es prengueren mesures defensives, amb la qual cosa acabava d'iniciar-se l'aixecament militar austriacista del 1705. El Virrei nomenà el Comte de Centelles cap de les tropes borbòniques i li ordenà de sufocar l'aixecament militar.

L'enfrontament

El 29 de juliol del mateix any, el diputat militar de la Generalitat Climent Solanell i el coronel Manegat que comandaven uns 400 homes es dirigia a la vila de Centelles. Amb ells s'havia de reunir el Marquès de Sant Telm i tres esquadrons. Des de Centelles, amb l'ajuda de la gent del poble, pensaven ocupar l'austriacista Vic. Els vigatans els sorprengueren quan provaven d'entrar a la Vegueria de Vic a través del congost del Riu Congost, afluent del riu Besòs, dispersant-los i prenent-los molt armament.[1]

Les tropes borbòniques es referen i intentaren de nou d'entrar a la Plana de Vic, aquest cop amb 800 homes. Aquesta batalla dirigida hàbilment pel General Moragues significà la derrota de nou dels assaltants.[2]

Conseqüències

El mateix Comte de Centelles acabà per unir-se a les tropes revoltades dels Vigatans.

Referències

Bibliografia

  • Pujal i Carrera, Lluís. General Moragues: pallarès insigne. Aedos, 1979. ISBN 8470032267.