David Livingstone

David Livingstone

Biografia
Naixement	19 març 1813 Blantyre (Escòcia)
Mort	1r maig 1873 (60 anys) Ilala Hill (en)
Causa de mort	Causes naturals  (Malària )
Sepultura	abadia de Westminster
Dades personals
Religió	Església congregacional
Formació	Universitat de Glasgow Imperial College School of Medicine Charing Cross Hospital Medical School Gilbertfield House School (en)
Activitat
Ocupació	explorador, escriptor, geògraf, metge escriptor, missioner
Membre de	Royal Geographical Society Societat Missionera de Londres
Família
Cònjuge	Mary Livingstone
Fills	Agnes Livingstone Bruce (en)
Germans	Charles Livingstone
Parents	Robert Moffat (explorateur) (en) (nebot)
Premis (1858)  Membre de la Royal Society (1857)  Gran Medalla d'Or d'Exploracions (1855)  Medalla dels Patrons de la Royal Geographical Society  membre de la Royal Geographical Society
Signatura

David Livingstone (Blantyre, 19 de març de 1813 - Ilala Hill, 1 de maig de 1873) va ser un important explorador i missioner escocès.^[1]

El 1844 es va casar amb Mary Moffat, qui durant alguns anys va estar amb el seu marit a l'Àfrica abans de tornar a Anglaterra amb els seus fills.

Va participar en el moviment d'exploració i cartografia de l'interior del continent africà per compartir l'Àfrica entre les principals potències europees. Livingstone va dedicar part de la seva vida a la recerca de les fonts del Nil.

Livingstone va ser un dels herois britànics més populars i emblemàtics de l’època victoriana. Amb la seva voluntat d'articular el cens de la riquesa africana des d'una perspectiva comercial i d'evangelització, correspon a un punt d'inflexió en la perspectiva missionera. La gran idea que tenia de la seva cultura original i el seu desig de permetre als africans beneficiar-se dels avantatges de la civilització britànica el van convertir en un precursor de l'imperialisme colonial europeu que es va consolidar després de la seva mort.

La desaparició, seguida de l'expedició d’Henry Morton Stanley per trobar-lo, sumada a la glorificació i al mite victorià d'aquest gran explorador d'Àfrica.

Biografia

Joventut

David Livingstone va néixer en una família pobra al sud de Glasgow. Segon fill de Neil Livingstone (1788-1856) i la seva dona Agnes (1782-1865), es va criar a la religió presbiteriana abans de convertir-se al congregacionalisme.^[2]

Amb l'arribada dels nous fills, la dificultat creixent dels seus pares per arribar a final de mes va obligar el jove David a treballar, com el seu germà gran, en una fàbrica de cotó: des dels deu anys, va reparar fils trencats a les màquines de filar de la fàbrica. Tanmateix, al final d'aquestes extenuants jornades de treball de dotze hores, va trobar l'energia i la voluntat d'afrontar dues hores diàries de classes nocturnes, una manifestació de la gran determinació que caracteritzarà David Livingstone al llarg de la seva carrera. El context familiar, si no materialment còmode, va ser tanmateix favorable a l'estudi: tradicionalment es fomentava la lectura tant a la família de la seva mare com a la del pare. Certament, el seu pare, l’abstinència estricta del qual només era un aspecte de les seves fortes conviccions religioses, tendí a afavorir la lectura pietosa. No obstant això, és innegable que el desig d'educació era generalment valorat entre els Livingston sempre que es manifestés en els nens. Aquest va ser clarament el cas del jove David, aficionat als relats de viatges i als treballs científics, malgrat els prejudicis del seu pare davant les lectures que considerava desfavorables a l'expressió de la fe. La seva curiositat no era només llibresca: les pedreres de pedra calcària van estimular així el seu interès per la geologia.^[3]

El 1834, Neil Livingstone va portar a casa un pamflet de Karl Gützlaff demanant que els metges missioners fossin enviats a la Xina. David va confiar en ella per demostrar al seu pare que el seu creixent desig d'estudiar medicina era compatible amb la pietat. El 1836 ja havia estalviat prou per poder entrar a l'Anderson's College de Glasgow. A més, les qualitats intel·lectuals que havia revelat durant els cursos nocturns que va seguir l'havien fet destacar i li van permetre obtenir una beca per estudiar teologia i medicina a la Universitat de Glasgow, mentre assistia regularment a les conferències teològiques de Ralph Wardlaw.^[3] Va obtenir una llicència mèdica^[4] Després va treballar a Londres abans de cedir a la seva fascinació juvenil per l'aventura missionera i unir-se a la Societat Missionera de Londres.^[2]

Explorador i missioner

En missió al sud d'Àfrica

El 1840, després de ser ordenat ministre, va ser enviat a Ciutat del Cap i després al Protectorat de Betxuanalàndia, prop del desert de Kalahari per la Societat Missionera de Londres. El 1844, a Kuruman, la base posterior de les seves futures expedicions, va conèixer i es va casar el gener de 1845 amb Mary, filla del missioner congregacionalista Robert Moffat i Mary Smith (1795-1871), nascuda el 12 d'abril de 1821 a Griquatown, a la Colònia del Cap (Sud-àfrica). Va viatjar amb ella durant un temps, malgrat el seu embaràs i les ordres de la seva família. Més tard, finalment va tornar a Anglaterra amb el seu fill. Livingstone va ser també acompanyat en les seves exploracions per un grup de Makololo, Zambèzes. Dominava la seva llengua, un dialecte del tswana, la qual cosa va facilitar les seves exploracions en la mesura que les llengües de les poblacions que havia d'enfrontar tenien grans similituds amb aquest dialecte, en particular el sesotho. L'ús de la llengua materna de la gent a què es va dirigir en la seva predicació de l’Evangeli va ser un principi cardinal de l'explorador escocès.

A partir de 1849, viatjant pel riu Botletle, David Livingstone va pensar que havia trobat la ruta cap al centre de les terres africanes i va començar a explorar la part central-sud del continent africà. Va creuar, amb Mungo Murray, el desert de Kalahari fins al llac Ngami. De 1851 a 1852, va remuntar el Zambezi, que va cartografiar, després va arribar a la costa atlàntica a Luanda a Angola. Després d'explorar, el primer, el riu Kasai, afluent del Congo, l'any 1854, i d'explorar Angola, va arribar el 17 novembre 1855 a les Cascades Victòria, que va batejar amb el nom de la reina Victòria^[5], encara que la vall del Zambezi de fet havia estat descoberta deu anys abans pel portuguès Silva Porto.^[6] Gràcies a aquesta expedició, que va començar el 20 setembre 1854, es va convertir en el primer europeu que va creuar Àfrica d'oest a est, arribant a l’oceà Índic a Quelimane el 20 de maig de 1856^[7].

Herois de la missió britànica a l'Àfrica

Descobriment de les cascades Victòria

Després de recórrer durant 8 anys la regió fent la seva activitat missionera, va anar al desert de Kalahari i va descobrir el llac Ngami (1849) i el riu Zambeze. Entre els anys 1852 i 1856 va iniciar un viatge des de l'oceà Atlàntic fins a l'Índic descobrint les cascades del Zambeze (1855), i els va posar el nom de cascades Victòria en honor de la reina d'Anglaterra. David Livingstone es va proposar obrir rutes a Àfrica per facilitar la tasca missionera i l'activitat comercial, considerant la importància de la navegabilitat del riu Zambeze. Va viatjar a Anglaterra per buscar ajudants pel seu projecte i per editar un llibre sobre les seves expedicions, al mateix temps que dimitia de la societat missionera de la que havia format part fins aleshores.

Expedició al riu Zambeze

Entre 1858 i 1863 va explorar profundament la zona compresa entre el llac Nyassa i el Zambeze, però va descobrir que fins als ràpids de Karabasa el riu es feia absolutament innavegable, a causa d'una sèrie de cascades i ràpids que en l'exploració ja havia fracassat en un viatge anterior. L'expedició va resultar un fracàs i en ella varen morir la majoria dels amics de Livingstone, entre ells el seu germà Charles i la seva muller Mary, que va morir el dia 29 d'abril de 1863 de disenteria. Quan van tornar a Anglaterra el 1864 de l'expedició al Zambeze, va ser durament criticat pels periodistes, la qual cosa va provocar que Livingstone tingués grans dificultats per aconseguir diners per continuar les expedicions a l'Àfrica.

Naixement del Nil

El març de 1866 va tornar a l'Àfrica per continuar amb la seva expedició. Aquesta nova expedició la va iniciar a l'illa de Zanzíbar (que actualment pertany a Tanzània), per endinsar-se a continuació en el continent africà on va descobrir els llacs de Bangwuelu i Moero i el riu Lualaba, que va ser erròniament identificat per Livingstone com el Nil, quan realment és un afluent del riu Congo. Posteriorment es va encaminar cap a les ribes del llac Tanganyika.

El Doctor Livingstone, suposo

A partir de llavors i durant diversos anys no va saber-se res d'ell, per la qual cosa el diari New York Herald va organitzar una expedició de socors que va ser confiada a Henry Stanley, qui, el 1871, va aconseguir trobar David Livingstone a les costes del llac, a la ciutat de Ujiji. En aquella trobada Stanley va pronunciar la seva famosa frase: "Dr. Livingstone, I presume". Tots dos van decidir explorar conjuntament Tanganyika, fins que un any després van agafar dos camins diferents.

Malaltia i mort

Livingstone va continuar les seves exploracions fins que va morir l'1 de maig del 1873 a causa d'una malària i una hemorràgia interna que va ser produïda per una obstrucció intestinal. El seu cadàver va ser traslladat a Anglaterra i enterrat a l'abadia de Westminster però diu la llegenda que el seu cor va ser enterrat a l'Àfrica, abans de traslladar el cadàver.

Referències