Diafragma (múscul)

Diafragma

Sistema respiratori. Es pot veure el diafragma a la part inferior del tòrax.
Secció del tòrax a l'alçada del diafragma. Noteu les fenedures per on s'insereixen la vena cava i l'esòfag.
Detalls
Llatí	diaphragma
Precursor	septum transversum
Artèria	artèria pericardiofrènica
Vena	vena frènica superior
Irrigació	Artèria diafragmàtica superior
Innervació	nervi frènic
Identificadors
MeSH	[1]
TA	A04.4.02.001
FMA	13295  : multiaxial – jeràrquic
Recursos externs
Gray	p.404
EB Online	science/diaphragm-anatomy
Termes anatòmics dels músculs

El diafragma (del llatí diaphragma, i aquest del grec διάφραγμα: diá, "a través de", "diferència"; phrag, "separació"; -ma) és el múscul que com un envà, separa l'abdomen i el tòrax. Està situat davall dels pulmons i per damunt dels òrgans de l'aparell digestiu. Antigament era anomenat septum transversum. Característic dels mamífers, també el trobem en altres vertebrats com els rèptils.

Estructura i funció

La seva estructura en forma de cúpula comprèn una porció muscular perifèrica i una de central aponeuròtica o tendinosa anomenada centre frènic. Té uns orificis o hiatus per on passen l'esòfag, els dos nervis pneumogàstrics, l'aorta, la vena cava inferior i altres vasos i nervis. És el principal múscul inspiratori, ja que en contreure's fa augmentar el volum toràcic. Quan el diafragma es relaxa l'aire és expirat per la mateixa elasticitat dels teixits pulmonars. També intervé en actes reflexos o voluntaris com la defecació, orinar, riure, en el singlot i el vòmit.

Altres diafragmes

Hi ha altres diafragmes en diferents parts del cos i sempre són envans d'estructura musculomembranosa que separen cavitats naturals:

• Diafragma urogenital.
• Diafragma pelvià. És la part superior del perineu i està constituït pels músculs elevadors de l'anus i els músculs isquiococcigeals. Per sobre d'aquest diafragma muscular hi ha l'aponeurosi pelviana.
• Diafragma pituïtari, a la hipòfisi.
• Diafragma de la boca.

Viccionari