Distorsió harmònica total

La distorsió harmònica total d'un senyal, o THD (de l'anglès: total harmonic distorsion), és una mesura de la distorsió harmònica present, i es defineix com el quocient de la suma de les potències de tots els components harmònics de la freqüència fonamental.

Definició matemàtica del THD (Total Harmonic Distorsion)

Si en un sistema no lineal introduïm un to de freqüència ${\displaystyle f_{0}\,}$, a la sortida tindrem aquest mateix to (amb una amplitud i fase possiblement diferents) i, sumat a ell, altres tons de freqüència ${\displaystyle 2f_{0},3f_{0},\ldots \,}$ anomenats harmònics del to fonamental ${\displaystyle f_{0}\,}$. Doncs bé, el THD es calcula així:

${\displaystyle {\mbox{THD}}={\sum {\mbox{Potència dels harmònics}} \over {\mbox{Potència de la freqüència fonamental}}}={{P_{1}+P_{2}+P_{3}+\cdots +P_{n}} \over P_{0}}}$

on ${\displaystyle p_{0}}$ és la potència del to fonamental i ${\displaystyle P_{i}}$ amb ${\displaystyle i>0}$ és la potència de l'harmònic i-èsim que conté el senyal. Totes les mesures de potència es realitzen a la sortida del sistema, mitjançant un filtre pas banda i un oscil·loscopi o bé mitjançant un analitzador d'espectre.

En realitat hi ha diversos criteris per definir el THD, com considerar la relació entre voltatges o corrents

Vegeu també

• Distorsió
• Intermodulació
• Amplificador d'àudio

Referències

Enllaços externs

• (castellà) Distorsion armonica total Arxivat 2010-12-26 a Wayback Machine.