Efecte magnetocalòric

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
A temperatura ambient el gadolini s'escalfa si se li aplica adiabàticament un camp magnètic, i es refreda quan se'n treu el camp.

L'efecte magnetocalòric es refereix a la propietat dels materials de canviar la temperatura en ser sotmesos a canvis adiabàtics de camp magnètic aplicat o, altrament, de canviar l'entropia en ser sotmesos a canvis isotèrmics de camp magnètic aplicat.

L'efecte fou descobert pels físics P. Weiss i A. Piccard l'any 1917, que foren els primers a evidenciar-lo experimentalment i en dotar-lo d'una explicació termodinàmica satisfactòria en mesurar els canvis de temperatura (1.7 °C) sota aplicació adiabàtica d'un camp magnètic (1.5T) al níquel, efecte van anomenar fenomen magnetocalòric.[1] És l'any 1927 quan els físics P. Debye i W. Giauque proporcionen a l'efecte una explicació fonamental més completa.[2]

L'efecte magnetocalòric és la base per a l'assoliment de temperatures molt baixes mitjançant refrigeració magnètica. Aquest procés és conegut altrament com a desmagnetització adiabàtica.

Fonaments termodinàmics

Prenem el diferencial del canvi d'entropia del sistema magnètic[3]

d S = ( S T ) H d T + ( S H ) T d H {\displaystyle dS=\left({\frac {\partial S}{\partial T}}\right)_{H}dT+\left({\frac {\partial S}{\partial H}}\right)_{T}dH} (1)

On S és l'entropia del sistema, T la temperatura i H el camp magnètic aplicat. Fent ús de les relacions de Maxwell, substituïm les derivades involucrades en l'equació (1), obtenint així,

d S = C p , H T d T + ( M T ) H d H {\displaystyle dS={\frac {C_{p,H}}{T}}dT+\left({\frac {\partial M}{\partial T}}\right)_{H}dH} (2)

On Cp,H és la capacitat calorífica del sistema i M és la magnetització.

Així, per un procés d'aplicació adiabàtica d'un camp magnètic el canvi d'entropia és nul (dS=0) i de l'equació (2) se n'obté obté el canvi de temperatura:

Δ T a d = 0 H T C p , H ( M T ) H d H {\displaystyle \Delta T_{ad}=\int _{0}^{H'}-{\frac {T}{C_{p,H}}}\left({\frac {\partial M}{\partial T}}\right)_{H}dH} (3)

Mentre que si el camp magnètic s'aplica isotèrmicament (dT=0), mitjançant l'equació (2) s'obté el següent canvi d'entropia:

Δ S i s o = 0 H ( M T ) H d H {\displaystyle \Delta S_{iso}=\int _{0}^{H'}\left({\frac {\partial M}{\partial T}}\right)_{H}dH} (4)

Referències

  1. Smith, Anders «Who discovered the magnetocaloric effect?. Warburg, Weiss, and the connection between magnetism and heat». The European Physical Journal H, 03-06-2013, pàg. 103–109.
  2. Zemansky, Mark W. «Temperatures Very Low and Very High». Dover Publications Inc, 1981, pàg. 50.
  3. A. M. Tishin i Y. I. Spichkin.. The Magnetocaloric Effect and Its Applications. IOP Publishing Ltd, 2003. 
Registres d'autoritat
  • NDL (1)
  • Vegeu aquesta plantilla
Refrigeració
Sistemes generals
Efecte magnetocalòric  • Climatització solar  • Refrigeració per absorció  • Refrigeració per adsorció  • Refrigeració per cicle d’aire  • Refrigeració per compressió de vapor  • Refrigeració per evaporació  • Refredament per radiació  • Refrigeració per raig de vapor  • Refrigeració termoelèctrica  • Tub de Ranque-Hilsch  • Trigeneració
Accessoris i altres