Friedrich Robert Helmert

Friedrich Robert Helmert

Biografia
Naixement	31 juliol 1843 Freiberg
Mort	15 juny 1917 (73 anys) Potsdam
Sepultura	Alter Friedhof (Cementiri Vell) al carrer Heinrich-Mann-Allee Potsdam[1] 52° 23′ 20.3″ N, 13° 4′ 27.6″ E / 52.388972°N,13.074333°E / 52.388972; 13.074333
Dades personals
Nacionalitat	Regne de Saxònia
Formació	Universitat de Leipzig
Director de tesi	Wilhelm Gottlieb Hankel i Wilhelm Scheibner
Activitat
Camp de treball	Geodèsia
Lloc de treball	Aquisgrà
Ocupació	Director de l'Institut de Geodèsia de Potsdam President del Servei Internacional de Rotació de la Terra i Sistemes de Referència
Ocupador	Universitat Tècnica de Renània-Westfàlia a Aquisgrà Universitat Humboldt de Berlín
Membre de	Royal Society (1908–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1896–) Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Prussiana de les Ciències Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia de Ciències d'Hongria
Obra
Estudiant doctoral	Gustav Förster (en) , Hermann Wolff (en) , Hermann Degner (en) , Erich Hübner (en) i Theodor Moeller (en)
Altres
Títol	Doctor (1867) Professor Universitat Técnica de Aquisgrá (RWTH) Universitat Humboldt (Berlín)
Premis Membre de l'Accademia Nazionale dei Lincei

Friedrich Robert Helmert (1843-1917) va ser un geodesista i matemàtic alemany, considerat com el pare de la geodèsia per la seva definició d'aquesta com a la «ciència de la mesura i de la representació de la Terra»,^[2] una definició que va ser vàlida gairebé tres quarts de segle, fins que instruments de mesura més precisos van permetre eixamplar la geodèsia cap a la mesura i la descripció del camp de gravitació.

Va nàixer el 31 de juliol de 1843 a la ciutat minera de Freiberg al Regne de Saxònia. Va estudiar al l'Escola Reial Politècnica de Saxònia^[3] de Dresden. És conegut per l'equació de Helmert^[4] sobre el valor de l'acceleració de la gravetat en funció de la latitud i de l'altitud. Va ser professor a la Universitat Técnica (RWTH) d'Aquisgrà i la Universitat Humboldt de Berlín.

Reconeixement

• Un cràter lunar porta el seu nom^[5]
• La «Torre Helmert» (Helmertturm) a Potsdam, una torre d'observació geodèsica
• La «Plaça Helmert» a la seva ciutat natal^[6]
• El vaixell oceanogràfic «Fugro Helmert» (2013)

• 
  El «Fugro Helmert»
• 
  Placa commemoratiu a Freiberg

Obres destacades

• Die mathematischen und physikalischen Theorien der Höheren Geodäsie Tom I, Tom I Die mathematischen Theorieen., Leipzig, Ed. B.G. Teubner, 1980, fàcsimil de 1962 per l'editorial Minerva, Frankfurt del Main, pàgina 4 (en català: Les teories matemàtiques i físiques de la geodèsia fonamental, tom I, les teories matemàtiques)
• Die mathematischen und physikalischen Theorien der Höheren Geodäsie Tom II, Die physikalischen Theorien, mit Untersuchungen über die mathematische Erdgestalt auf Grund der Beobachtungen, Leipzig, Ed. B.G. Teubner, 1884 (en català: Les teories matemàtiques i físiques de la geodèsia fonamental, tom II, Les teories físiques, amb recerques sobre la forma matemàtica de la Terra basades sobre observacions)

Referències