Güel

Plantilla:Infotaula geografia políticaGüel
Imatge
Església de les Badies.

Localització
Map
 42° 15′ 00″ N, 0° 29′ 25″ E / 42.249906°N,0.490344°E / 42.249906; 0.490344
EstatEspanya

Comunitat autònomaAragó

Provínciaprovíncia d'Osca

MunicipiGraus Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Franja de Ponent Modifica el valor a Wikidata
Altitud737 m Modifica el valor a Wikidata

Güel és un antic municipi de la Ribagorça, de parla catalana. S'incorporà a Graus el 1972 (Decret 3357/71, de 23 de desembre).

La localitat està situada a la dreta del riu Isàvena, límit meridional de l'antic terme. Al nord hi ha la serra de Güel (màx. 1.401 m), que junt al Massís del Turbó i la Serra del Jordal, separa les valls de l'Éssera i de l'Isàvena.

És accidentat el sector septentrional. Està cobert de boscs de pins, roures i alzines, i també per matolls.[1]

Des de Güel podem anar cap al nord a Esdolomada, pel camí de l'ermita passant pel Tossal de les Piles, dalt de la serra d'Esdolomada.[2]

Entitats de població

L'antic terme, caracteritzat per l'hàbitat disseminat, comprenia:

  • Les caseries de la Badia.[1]
  • Casa Campo 42° 16′ 17.04″ N, 0° 29′ 53.66″ E / 42.2714000°N,0.4982389°E / 42.2714000; 0.4982389
  • El Castell.[1]
  • La Collada, caseria.[3]
  • Farrerós.[1]
  • Julià.[1]
  • La Mançana, caseria a la dreta del riu Isàvena i en el límit amb el de Roda d'Isàvena de Ribagorça.[4]
  • Peregrí.[1]
  • Picontor, caseria amb capella romànica (Sant Crist).[5]
  • Remorosa, caseria amb una capella (Santa Anna).[6]
  • La Ribera, al sud del poble i a la dreta de l'Isàvena.[7]
  • El Pueio.[8]
  • El Rincó.[1]
  • Solano, caseria amb la capella de Sant Joan i Santa Anna.[9]
  • Trespueio, caseria amb la capella de la Trinitat.[10]

Art

Actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya podem trobar el frontal gòtic de Sant Nicolau (ss XIII-XIV) de la seva església parroquial (Santa Valdesca)[1]

Imatges

Vista panoràmica de les terres de Güel, i els termes de Capella i Graus, a la vall de l'Isàvena. Darrere a l'esquerra el Cotiella, al centre el Pirineu aragonès, i a la dreta el Turbó. Davant del Turbó, el Morrón de Güel.


Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Güel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Arén. Madrid: Direcció General de l'Institut Geogràfic i Catastral (Mapa Topogràfic, escala 1:50.000, 251). 
  3. «Güel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Güel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Güel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Güel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «Güel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «Güel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «Güel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Güel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

  • Gran Enciclopèdia Catalana. 
Bases d'informació