Guilhem dels Baus

Infotaula de personaGuilhem dels Baus

Escut dels Baus-Aurenja Modifica el valor a Wikidata
Nom original(oc) Guilhèm dei Bauç Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1176 Modifica el valor a Wikidata
Mort1218 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Avinyó Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótrobador, compositor Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep Modifica el valor a Wikidata
FamíliaSenyoria dels Baus Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAlix Eloy (en) Tradueix
Ermengarde de Sabran, Dame de Mévouillon (en) Tradueix (1190 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsGuillaume II des Baux-Orange
 ( Alix Eloy (en) Tradueix)
Raymond I des Baux (en) Tradueix
 ( Ermengarde de Sabran, Dame de Mévouillon (en) Tradueix)
Tiburge de Baux (fr) Tradueix
 ( Alix Eloy (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
ParesBertran I dels Baus Modifica el valor a Wikidata  i Tibors de Sarenom Modifica el valor a Wikidata
GermansHugues III des Baux Modifica el valor a Wikidata

Guilhem I dels Baus (c. 1155 - juny de 1218) fou un important noble provençal, 2n príncep d'Aurenja (des del 1182 fins a la seva mort) i trobador en llengua occitana. Era originari de la Valclusa.[1]

Biografia

Guilhem era fill de Bertrand dels Baus (6è senyor dels Baus i 1r príncep d'Orange, i un dels majors mecenes de trobadors) i de Tibors de Montpeller, princesa d'Aurenja i una de les germanes de Raimbaut d'Aurenga, tots dos reconeguts trobadors. El 8 de gener de 1215, quan l'emperador Frederic II va intentar fer efectiu el seu poder al Regne de Borgonya, va concedir a Guilhem dels Baus des de Metz tot el "Regne d'Arle i Viena".

Durant la Croada albigesa Guilhem dels Baus va prendre partit a favor del papa i de Simó de Montfort contra el comte de Tolosa i marquès de Provença Ramon VI. L'estiu de 1216 va ser fet presoner a Avinyó. Alliberat poc després, i amb el suport del papa Honori III, va prendre part en el setge d'aquesta ciutat, on va ser capturat el juny de 1218 i escorxat viu.[2][3] Els fills de Guilhem continuaran reclamant el Regne d'Arle fins al 23 d'agost de 1257, quan Ramon I va cedir tots els seus drets al comte de Provença, el rei Carles I d'Anjou.

Mecenes i trobador

Segons el que ens explica la seva vida, Guilhem era un mecenes, home de lletres i trobador, que va mantenir contactes habituals amb d'altres trobadors. Va heretar el seu amor per la poesia lírica dels seus pares, també mecenes i trobadors. Del seu corpus poètic es conserven dos intercanvis de coblas i un sirventès:

  • una cobla, Be m meraveill de vos, En Raimbaut[4] (209,1),[5] en resposta al Tuich me pregon, Engles, qe vos don sauts (392.31) de Raimbaut de Vaqueiras[6]
  • una cobla, Liautatz ses tricharia[4] (209,3), en resposta a la Physica et astronomia (457.30) d'Uc de Saint Circ
  • un sirventès, En Gui, un tort mi menassatz[4] en resposta a un altre sirventès, Seigneiras e cavals armatz,[7] (192.4 = 209.2) escrit contra ell per Gui de Cavalhonː

En Gui, a tort mi menassatz

e faitz hi que desmezuratz,

quar m’anatz troban ochaison;

qu’ieu vos dic, si Dieus mi perdon,

qu’anc per mi no fotz encaussatz,

ni vencutz, ni desbaratatz,

ni fui al vensemen d'Usson[8]

Referències

  1. ↑ «Guilhem del Baus {PC 209}» (en anglès). Trobar. [Consulta: 14 març 2020].
  2. ↑ de La Curne de Sainte-Palaye, 1774, p. 58.
  3. ↑ Roquebert, 1986, p. 190.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Guilhem dels Baus» (en francès). troubadours.byu.edu. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 14 març 2020].
  5. ↑ Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
  6. ↑ «Tuich me pregon, Engles, qe vos don saut» (en anglès). Trobar. [Consulta: 15 març 2020].
  7. ↑ L'únic Sirventès que ens ha arribat de Gui de Cavalhon.
  8. ↑ «Gui de Cavaillon · Guillem del Bautz» (en italià). Rialto - Repertorio informatizzato dell'antica letteratura trobadorica e occitana. [Consulta: 14 març 2020].

Vegeu també

Bibliografia

  • Curne De Sainte-Palaye, Jean-Baptiste de la. Histoire littéraire des troubadours: contenant leurs vies, les extraits de leurs pièces, et plusieurs particularités sur les moeurs, les usages, et l'histoire du douzième et du treizième siècles (en francès). vol. 3. chez Durand neveu libraire rue Galande, 1774. 
  • Egan, Margarita. The Vidas of the Troubadours (en anglès). Nova York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9. 
  • Riquer, Martí de. Los trovadores. Historia literaria y textos (en castellà). 3 volums. Barcelona: Ariel, 1983. 
  • Roquebert, Michel. L'épopée cathare: Le lys et la croix (1216-1229) (llibre) (en francès). 3. Tolosa de Llenguadoc: Perrin, 1986. ISBN 978-2-262-02652-3.