Henri Barbusse
Henri Barbusse | |||||||||
Biografia | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (fr) Adrien Gustave Henri Barbusse 17 maig 1873 Asnières-sur-Seine (França) | ||||||||
Mort | 30 agost 1935 (62 anys) Moscou (Rússia) | ||||||||
Causa de mort | Causes naturals (Pneumònia ) | ||||||||
Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 97 Grave of Henri Barbusse (en) | ||||||||
| |||||||||
Dades personals | |||||||||
Nacionalitat | França | ||||||||
Activitat | |||||||||
Ocupació | Escriptor | ||||||||
Ocupador | Monde (review) (en) (1928–1935) Le Progrès civique (fr) L'Humanité Le Populaire | ||||||||
Partit | Partit Comunista Francès (1923–) | ||||||||
Membre de | Association républicaine des anciens combattants (fr) (1917–) Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia de Ciències de Rússia Amsterdam-Pleyel group (en) | ||||||||
Moviment | Literatura proletària | ||||||||
Carrera militar | |||||||||
Conflicte | Primera Guerra Mundial | ||||||||
Obra | |||||||||
Obres destacables
| |||||||||
Família | |||||||||
Cònjuge | Hélyonne Mendès | ||||||||
Cronologia | |||||||||
7 setembre 1935 | funeral | ||||||||
març 1933-octubre 1933 | crema de llibres a l'Alemanya nazi | ||||||||
Premis
| |||||||||
Signatura | |||||||||
Henri Barbusse (Asnières-sur-Seine, 17 de maig de 1873 - Moscou, 30 d'agost de 1935) va ser un escriptor, pacifista, esperantista i comunista francès.[1]
Va cridar l'atenció per la seua novel·la naturalista, L'Enfer (1908), per la seua obra més perdurable és Le Feu (1916, Premi Goncourt), relat ambientat en la Primera Guerra Mundial el realisme de la qual va esvalotar el públic més conservador. L'any 1917, va esdevenir cofundador i primer president de la Association républicaine des anciens combattants (Arac - Associació d'antics combatents). Admirador de la Revolució russa (Le Couteau entre les dents, 1921), va afiliar-se al Partit comunista francès l'any 1923; va animar el moviment i la revista Clarté i va intentar definir una « literatura proletària ». Va ser un dels instigadors del moviment pacifista Amsterdam-Pleyel, del qual va ser president.
Va viure a Rússia i hi va escriure una biografia de Stalin (1935). Està soterrat al Cementiri del Père-Lachaise a París.
Obres
- L'Enfer (1908)
- Le Feu (Journal d'une escouade) (1916, premi Goncourt)
- Carnets de Guerre
- Paroles d'un combattant. Articles et discours 1917-1920 (1917)
- Clarté (1919)
- L'Illusion (1919)
- Pleureuses (1920)
- Nous autres (1921)
- Le Couteau entre les dents (1921)
- Les Enchaînements (1925)
- Les Bourreaux (1926)
- Jésus (1927)
- Manifeste aux Intellectuels (1927)
- Faits divers (1928)
- Voici ce que l'on a fait de la Géorgie (1929)
- Élévation (1930)
- Ce qui fut sera (1930)
- Russie (1930)
- Zola (1932)
- Staline. Un monde nouveau vu à travers un homme (1936)
- Lénine et sa famille (1936)
- Lettres de Henri Barbusse à sa femme 1914 - 1917 (1937)
Referències
- ↑ «Henri Barbusse». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
- Müller, Horst F.: Henri Barbusse: 1873-1935; Bio-Bibliografia. Die Werke von und über Barbusse mit besonderer Berücksichtigung der Rezeption in Deutschland. - Weimar, VDG, 2003, ISBN 3-89739-323-9
Enllaços externs
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons | |
Viquitexts |
- Biografia curta de Henri Barbusse (francès)
- Pierre Michel, Octave Mirbeau, Henri Barbusse et l'enfer Arxivat 2009-02-26 a Wayback Machine. (francès)