Johan van der Velde
  | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 12 desembre 1956 (67 anys) Rijsbergen (Països Baixos) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | ciclista | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | ciclisme de carretera | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Disciplina esportiva | ciclisme de carretera | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Participà en | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1987 | Classificació UCI 1987 (55è) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1986 | Classificació UCI 1986 (26è) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1985 | Classificació UCI 1985 (29è) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1984 | Classificació UCI 1984 (23è) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tour de França | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Johan van der Velde (Rijsbergen, 12 de desembre de 1956) és un ciclista neerlandès, ja retirat, que fou professional entre 1978 i 1990.[1]
En els seus primers anys com a professional obtingué nombroses victòries de renom, com el Tour de Romandia i la Volta als Països Baixos el 1978 o el Campionat nacional en ruta i la Dauphiné Libéré de 1980. Aquell mateix any fou la revelació del Tour de França en aconseguir el mallot blanc de millor jove. La seva millor actuació al Tour l'aconseguí el 1982, quan acabà tercer de la classificació general.[2]
Amb tot, la carrera en la qual obtindrà millors resultats serà el Giro d'Itàlia. Allà guanyà tres vegades la classificació per punts (1985, 1987 i 1988), a banda de guanyar tres etapes. En aquesta cursa, en l'edició de 1988 va ser protagonista d'una etapa èpica. Durant la 14a etapa, amb final a Bormio, els ciclistes havien de pujar el pas del Gavia, de 2.621 msnm. Van der Velde fou el primer a passar-hi, però el fred i la neu que queia el van deixar congelat, perdent més de 48' respecte al vencedor d'etapa, el seu compatriota Erik Breukink, en els poc més de 20 km de descens fins a la meta. Més de 60 ciclistes van fer el descens dins els cotxes dels equips, sense que fossin desqualificats per l'excepcionalitat del fet.[3][4]
Una vegada retirat va confessar el consum habitual d'amfetamines durant la seva carrera esportiva.[5][6]
Els seus fills Ricardo i Alain també són ciclistes.[1]
Palmarès
- 1977
- Vencedor de 2 etapes a la Volta a la Província de Lieja
- 1978
- 1r al Tour de Romandia, vencedor de 2 etapes i 1r de la classificació per punts
- 1r a la Volta als Països Baixos i vencedor d'una etapa
- 1r a la Kellogg's Tour of Britain i vencedor d'una etapa
- 1979
- Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia
- 1980
Campió dels Països Baixos en ruta- 1r al Dauphiné Libéré, vencedor d'una etapa i 1r de la classificació per punts
- Vencedor de 4 etapes a la Volta a Catalunya
- Vencedor d'una etapa a la Volta als Països Baixos
1r de la Classificació dels joves del Tour de França
- 1981
- Vencedor de 3 etapes a la Volta a Catalunya
- Vencedor de 2 etapes del Tour de França
- Vencedor d'una etapa a la Volta als Països Baixos
- Vencedor d'una etapa al Dauphiné Libéré
- Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia
- Vencedor d'una etapa al Midi Libre
- 1982
- Campió dels Països Baixos en ruta
- 1r a l'Acht van Chaam
- Vencedor d'una etapa a la Volta als Països Baixos
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya
- 1983
- 1r al Campionat de Zúric
- Vencedor d'una etapa a la Setmana Catalana
- 1984
- Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia
- 1985
- 1r a la Coppa Bernocchi
- Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia
1r de la Classificació per punts del Giro d'Itàlia
- 1986
- 1r de la Fletxa Brabançona
- Vencedor d'una etapa del Giro d'Itàlia
- Vencedor d'una etapa del Tour de França
- 1987
- Vencedor de 2 etapes del Giro d'Itàlia i 1r de la Classificació per punts
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Suïssa
- Vencedor de 2 etapes del Giro d'Itàlia i
- 1988
- 1r de la Classificació per punts del Giro d'Itàlia
Resultats al Tour de França
- 1979. 14è de la classificació general
- 1980. 12è de la classificació general. 1r de la Classificació dels joves
- 1981. 12è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes
- 1982. 3r de la classificació general
- 1983. Abandona (17a etapa)
- 1986. 52è de la classificació general. Vencedor d'una etapa. Portador del mallot groc durant 2 etapes
Resultats al Giro d'Itàlia
- 1984. 5è de la classificació general
- 1985. 22è de la classificació general. 1r de la Classificació per punts
- 1986. 16è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 1987. 9è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes. 1r de la Classificació per punts
- 1988. 65è de la classificació general. 1r de la Classificació per punts
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «VAN DER VELDE Johan». [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ ONLUS®, Museo del Ciclismo Associazione Culturale. «Museo del Ciclismo - Johan VAN DER VELDE» (en italià). [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ «Pedro Delgado y el Gavia’88: “Cómo viví la etapa más dura de mi vida” / Historia / Noticias del ciclismo / BICI CICLISMO». [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ ««Una victoria no merece tanto sufrimiento»» (en castellà), 21-05-2016. [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ Pereda, Marcos. «Alcohol, broncas y amoríos varios: historias de fiesta sobre tipos en bicicleta» (en castellà), 28-11-2021. [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ Pereda, Marcos. «Bianca Corsa Rosa: crónica gélida del Giro de Italia - Jot Down Cultural Magazine» (en castellà), 04-07-2017. [Consulta: 2 febrer 2024].
Enllaços externs
- Fitxa de Johan van der Velde a sitiodeciclismo.net
- Article sobre l'ascensió al pas del Gavia de 1988 (anglès)
- Johan van der Velde a ProCyclingStats
 Guanyadors de la Classificació dels joves al Tour de França | |
|---|---|
1975 Francesco Moser • 1976 Enrique Martínez Heredia • 1977 Dietrich Thurau • 1978 Henk Lubberding • 1979 Jean-René Bernaudeau • 1980 Johan van der Velde • 1981 Peter Winnen • 1982 Phil Anderson • 1983 Laurent Fignon • 1984 Greg LeMond • 1985 Fabio Parra • 1986 Andrew Hampsten • 1987 Raúl Alcalá • 1988 Erik Breukink • 1989 Fabrice Philipot • 1990 Gilles Delion • 1991 Álvaro Mejía • 1992 Eddy Bouwmans • 1993 Antonio Martín • 1994–1995 Marco Pantani • 1996–1998 Jan Ullrich • 1999 Benoît Salmon • 2000 Francisco Mancebo • 2001 Óscar Sevilla • 2002 Ivan Basso • 2003 Denís Ménxov • 2004 Vladímir Karpets • 2005 Iaroslav Popòvitx • 2006 Damiano Cunego • 2007 Alberto Contador • 2008–2010 Andy Schleck • 2011 Pierre Rolland • 2012 Tejay van Garderen • 2013 Nairo Quintana • 2014 Thibaut Pinot • 2015 Nairo Quintana • 2016 Adam Yates • 2017 Simon Yates • 2018 Pierre Latour • 2019 Egan Bernal • 2020–2023 Tadej Pogačar |
