Les statues meurent aussi
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Alain Resnais Chris Marker Ghislain Cloquet |
| Guió | Chris Marker |
| Música | Guy Bernard |
| Fotografia | Ghislain Cloquet |
| Muntatge | Alain Resnais |
| Productora | Présence Africaine Tadié Cinéma |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1953 |
| Durada | 30 minuts |
| Idioma original | francès  |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | documental |
      | |
Les statues meurent aussi és un controvertit documental francès de 1953 que va guanyar el Gran Premi de l'Acadèmia Francesa el 1954 i que qüestiona la visió eurocèntrica de la història de l'art. La pel·lícula d'Alain Resnais i Chris Marker denuncia el colonialisme francès, el racisme i es pregunta a partir de quin moment els objectes van a parar als museus i per què aquests integren la tradició grega però segreguen, per exemple, l'africana.[1]
Referències
- ↑ «Les Statues meurent aussi» (en francès). AlloCiné. Tiger Global. [Consulta: 1r setembre 2011].
Bibliografia
- Alter, Nora M. Chris Marker. Champaign, Illinois: University of Illinois Press, 2006, p. 57–60. ISBN 978-0-252-03073-4.
- Wilson, Emma. Alain Resnais. Manchester: Manchester University Press, 2006, p. 22–23. ISBN 0-7190-6406--6.
