Lonicera caerulea
 fruit  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | honeyberry (en)  i honeyberry juice (en) |
| Planta | |
| Tipus de fruit | baia |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 18775218 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Dipsacales |
| Família | Caprifoliaceae |
| Gènere | Lonicera |
| Espècie | Lonicera caerulea L. |
Lonicera caerulea, Lonicera kamtschatica o xuclamel blau és una espècie de liana de fruit comestible i planta nativa de l'Hemisferi Nord És un arbust caducifoli que fa fins a 1.5–2 m d'alt. Les fulles són oposades, ovals, de 3–8 cm de llargada i 1–3 cm d'amplada, de color verd glauc, amb una textura lleugerament cerosa. Les flors són blanc-groguenques de 12–16 mm de llargada amb 5 lòbuls iguals. El fruit és una baia blava d'un 1 cm de diàmetre.
És una planta cultivada.
Classificació
N'hi ha 9 varietats tractades com a subespècies per alguns taxonomistes:
- Lonicera caerulea var. altaica. Nord d'Àsia.
- Lonicera caerulea var. caerulea. Europa.
- Lonicera caerulea var. cauriana. oest d'Amèrica del Nord.
- Lonicera caerulea var. dependens. Àsia central
- Lonicera caerulea var. edulis, sinònim: L. edulis.[1] Àsia oriental.
- Lonicera caerulea var. emphyllocalyx (o "Haskap"). Àsia oriental.
- Lonicera caerulea var. kamtschatica. Nord d'Àsia.
- Lonicera caerulea var. pallasii. Nord d'Àsia, nord-est d'Europa.
- Lonicera caerulea var. villosa. Est d'Amèrica del Nord.
Distribució i hàbitat
És una espècie circumpolar, especialment es troba en boscos boreals en sòls de torbera. Tanmateix, també es pot trobar en sòls amb molta calç a Àsia i Amèrica del Nord.
Cultiu i usos
L'institut rus Vavílov va recollir durant temps aquestes plantes silvestres[2] per tal d'obtenir la forma cultivada a partir de L. c. var. edulis. En canvi, en altres llocs, com Japó i Estats Units, s'ha usat altres varietats com L. c. var. emphyllocalyx.[3] La Universitat de Saskatchewan ha treballat amb L.c. var. emphyllocalyx però també s'hibrida amb varietats russes i L. c. var. villosa.[4]
Aquest planta resisteix molt l'acidesa del sòl (fins a un pH de 3,9) encara que el seu pH òptim és entre 5,5 i 6,5.[5][6] rquereix molta matèria orgànica i sòls ben drenats. Tanmateix, resisteix molt més la humitat excessiva i les baixes temperatures que la majoria de plantes cultivades. En les condicions de Rússia, la collita es produeix dos setmanes després que la de maduixes, en canvi al Japó la collita es produeix ensems que la de les maduixes. Amb els fruits es poden fer melmelades i altres productes processats com alguna mena de vi.[7]
Referències
- ↑ «The Plant List».
- ↑ VIR Database http://vir.nw.ru/dev/php/acc.list.php?cnt=0&filter=&genus=Lonicera&order=genus&stp=20[Enllaç no actiu]
- ↑ [enllaç sense format] http://www.fruit.usask.ca/articles/haskap_oregon.pdf
- ↑ [enllaç sense format] http://www.fruit.usask.ca/
- ↑ Interactive Agricultural Ecological Atlas of Russia and Neighboring Countries http://www.agroatlas.ru/cultural/Lonicera_K_en.htm Arxivat 2013-09-20 a Wayback Machine.
- ↑ Janick, J.; Paull, R.E.. The Encyclopedia of Fruit & Nuts. CABI, 2008. ISBN 9780851996387.
- ↑ Haskap Wines at the U of S Fruit Program http://www.fruit.usask.ca/Documents/Haskap%20Wine.pdf
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
- Flora Europaea: Lonicera caerulea
- Plants for a Future
- Edible Blue Honeysuckle
- Wu, Z. Y., P. H. Raven & D. Y. Hong, eds. Flora of China. Volume 19 (Cucurbitaceae through Valerianaceae, with Annonaceae and Berberidaceae). 19. Science Press, Beijing, and Missouri Botanical Garden Press, St. Louis, 2011.
- Ontario Haskap Association
