Luigi Einaudi
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 març 1874 Carrù (Itàlia) |
Mort | 30 octubre 1961 (87 anys) Roma |
Sepultura | Dogliani |
Senador vitalici d'Itàlia | |
11 maig 1955 – 30 octubre 1961 (mort en el càrrec) | |
2n President d'Itàlia | |
12 maig 1948 – 11 maig 1955 ← Enrico De Nicola – Giovanni Gronchi → | |
Senador del Senat italià | |
8 maig 1948 – 11 maig 1948 Legislatura: 1a legislatura d'Itàlia | |
Ministre de finances d'Itàlia | |
6 juny 1947 – 22 maig 1948 Membre del gabinet: Govern De Gasperi IV | |
Vicepresident del Consell de Ministres d'Itàlia | |
6 juny 1947 – 23 maig 1948 Membre del gabinet: Govern De Gasperi IV | |
Italian Finance Minister (en) | |
31 maig 1947 – 5 juny 1947 Membre del gabinet: Govern De Gasperi IV | |
Governador del Banc d'Itàlia | |
gener 1945 – maig 1948 ← Vincenzo Azzolini – Donato Menichella → | |
Diputat a l'Assemblea Constituent d'Itàlia | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Formació | Universitat de Torí Universitat Bocconi Liceo Cavour |
Activitat | |
Lloc de treball | Roma |
Ocupació | economista, catedràtic, advocat, periodista, polític, banquer |
Ocupador | Universitat Bocconi Universitat de Torí Politècnic de Torí |
Partit | Partit Liberal Italià |
Membre de | Societat Economètrica (Membre associat de la Societat Economètrica) (1948–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1910–) Consulta Nacional Societat Mont Pèlerin Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Accademia Nazionale dei Lincei |
Interessat en | Economia |
Família | |
Cònjuge | Ida Einaudi |
Fills | Giulio Einaudi, Mario Einaudi |
Germans | Costanzo Einaudi (en) |
Premis
| |
Signatura | |
Luigi Einaudi (Carrù, 24 de març de 1874 - Roma, 30 d'octubre de 1961) fou un polític liberal italià, segon president de la República italiana, des de 1948 fins a 1955 i governador del Banc d'Itàlia, des de 1945 fins a 1948.[1]
Llicenciat en Dret, va impartir classes d'Economia i Finances a les universitats de Pisa, Torí i a la Universitat Bocconi de Milà. Va ser nomenat senador vitalici el 1919. Es va mostrar contrari al feixisme des de 1924 i el 1935 va emetre, en el Senat, un vot contrari a l'aprovació de la invasió d'Etiòpia. El 25 de juliol de 1943 va ser designat rector de la universitat de Torí però aquest mateix any va haver d'exiliar-se a Suïssa.[1]
Finalitzada la II Guerra Mundial, Einaudi va ser nomenat governador del Banc d'Itàlia, càrrec que va ocupar des de 1945 a 1948, i va ocupar els càrrecs de vicepresident del consell de ministres i de ministre de finances en el quart govern de Alcide De Gasperi (1947-1948).[2][3] Va ser el primer President de la República italiana electe conforme al procediment establert en la Constitució que havia estat aprovada mesos abans, Luigi Einaudi va ocupar la presidència des de 1948 fins a 1955.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Einaudi, Luigi» (en castellà). Britannica Enciclopedia Moderna. Encyclopaedia Britannica, Inc. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ Hayek, F.A.. «The Transmission of the Ideals of Economic Freedom». A: Studies in Philosophy, Politics and Economics. Routledge & Kegan Paul, 1967, p. 199.
- ↑ «Liberal Think Tanks and the Crisis». Arxivat de l'original el 6 gener 2018. [Consulta: 5 gener 2018].
Precedit per: Enrico De Nicola | President d'Itàlia 1948 –1955 | Succeït per: Giovanni Gronchi |