Manifest contra la mort de l'esperit i de la terra

El Manifest contra la mort de l'esperit i de la terra va ser un text publicat a la revista El Cultural el 19 de juny de 2002.[1][a] Llançat per Álvaro Mutis i Javier Ruiz Portella i descrit com una iniciativa per promoure les idees de la Nouvelle Droite, el text condemnava el «desencantament del món» i l'«anihilació de la vida de l'esperit», amb els autors preocupats per «la desaparició d'aquest alè pel qual els homes s'afirmen com a homes i no només com a entitats orgàniques» buscant obrir un debat intel·lectual entre figures de diferents posicions.[3]

Els suports van sobrepassar un perfil propi de la Nova Dreta, concorrent entre els signants intel·lectuals vinculats tant a la dreta com a l'esquerra.[4] Alguns dels suports amb un perfil més acusadament neodretà, la majoria dels quals ja havien participat en iniciatives prèvies com el Projecte Cultural Aurora, Hespérides i Nihil Obstat; concretament Abel Posse, Fernando Sánchez Dragó, Isidro Juan Palacios i José Javier Esparza, es van convertir en el nucli aglutinant al voltant del qual es va constituir el Grup Manifest.[5]

Originalment en castellà, entre 2002 i 2004 el manifest es va traduir a l'àrab, al català, a l'anglès, a l'italià i al francès.[5]

Notes

  1. ↑ Els firmants en van ser: Álvaro Mutis, Abel Posse, Adolfo Prego de Oliver y Tolivar, Alain de Benoist, Albert Boadella, Alberto Buela, Aquilino Duque, Beatriz de Moura, Carmen Posadas, Dante Bertini, Eduardo García Aguilar, Elena Santiago, Esperanza López Parada, Eugenio Montejo, Eugenio Trías, Felipe Juaristi Galdós, Félix Rosado, Fernando Sánchez Dragó, Hugo Celso Felipe Mansilla, Ilya Galán, Iñaki Ezquerra, Javier Nart, Javier Ruiz Portella, Joan Margarit, Jon Juaristi, José Javier Esparza, José Ramón Ripoll, Jorge Ruiz Dueñas, José Corredor Matheos, José Luis Giménez-Frontín, José Luis Molinuevo; Josep Maria Subirachs, Joumana Haddad, Juan Antonio Rodríguez Tous, Juan Pablo Fusi, Juan Pedro Quiñonero, Julio Martínez Mesanza, Latifo Kassidi, Laura Freixas, Lola Beccaria, Lourdes Cirlot, Luis Alberto de Cuenca, Luis Antonio de Villena, Luis Racionero, Manuel de Lope, Miguel Rodríguez-Acosta, Mihály Dés, Muhsin Al-Ramli, Néstor Montezanti, Oriol Bohigas, Pere Gimferrer, Pilar Gómez Bedate, Pío Moa, Ramón Irigoyen, Raimon Ribera, Salvador Pániker, Tuga Tarle, William L. Siemens i Zoé Valdés.[2]

Referències

  1. ↑ Juliá, 2014, p. 115-120.
  2. ↑ Juliá, 2014, p. 115–120.
  3. ↑ González Cuevas, 2010, p. 276–277.
  4. ↑ González Cuevas, 2010, p. 277.
  5. ↑ 5,0 5,1 Sanromán, 2006.

Bibliografia

  • González Cuevas, Pedro Carlos «Las "otras" derechas en la España actual. Teólogos, "racionalistas" y neoderechistas». Bulletin d'Histoire Contemporaine de l'Espagne. Publications de l'université de Provence [Aix-en-Provence], 44, pàg. 276–277. ISSN: 0987-4135.
  • Juliá, Santos. Nosotros, los abajo firmantes. Una historia de España a través de manifiestos y protestas (1896–2013). Barcelona: Galaxia Gutemberg, 2014. 
  • Sanromán, Diego L. «Contra la muerte del espíritu: últimos avatares de una nouvelle droite a la española». Nómadas. Critical Journal of Social and Juridical Sciences, 13, 1, 2006. ISSN: 1578-6730.