Metropolis (pel·lícula)

Metropolis

Fitxa
Direcció	Fritz Lang
Protagonistes	Alfred Abel Rudolf Klein-Rogge Gustav Fröhlich Brigitte Helm Fritz Rasp Theodor Loos Heinrich George Heinrich Gotho Margarete Lanner Grete Berger Rolf von Goth Fritz Alberti Ilse Stanley Erwin Biswanger Curt Siodmak Helene Weigel Georg John Olaf Storm Hanns Leo Reich Helen von Münchhofen Rosa Liechtenstein Max Dietze Arthur Reinhardt
Producció	Erich Pommer
Dissenyador de producció	Otto Hunte
Guió	Fritz Lang i Thea von Harbou
Música	Gottfried Huppertz
Fotografia	Karl Freund, Günther Rittau i Walter Ruttmann
Muntatge	Fritz Lang
Productora	Universum Film AG
Distribuïdor	Universum Film AG i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Reich alemany i República de Weimar
Estrena	1927
Durada	153 min
Idioma original	cap valor alemany
Rodatge	Berlín
Color	en blanc i negre
Format	4:3
Pressupost	5.300.000 Reichsmarks
Descripció
Basat en	Metropolis
Gènere	cinema de ciència-ficció, drama, cinema mut, cinema distòpic, pel·lícula basada en una novel·la i pel·lícula de ciència ficció d'autor
Tema	tecnologia, modernitat, deshumanització, relacions de classe, condicions laborals, classe treballadora, rol de gènere, conflicte intergeneracional, revolució i amor
Època d'ambientació	2026
Premis i nominacions
Premis	Memory of the World in Germany

Metropolis és una pel·lícula expressionista alemanya feta durant el curt període de la República de Weimar. Dirigida el 1927 pel director de cinema austríac Fritz Lang, la pel·lícula és muda i en blanc i negre. Ha estat subtitulada al català.^[1]

Argument

Metropolis és una megalòpolis dividida en dos: la ciutat alta, on viuen les famílies dirigents, en l'oci, el luxe i la diversió, i la ciutat baixa, on els treballadors fan funcionar la ciutat.^[2]

Maria (Brigitte Helm), una dona de la ciutat baixa, intenta promocionar l'entesa entre les classes, i porta clandestinament nens d'obrers a visitar la ciutat alta; el grup és rebutjat per les forces ordre, però Freder Fredersen (Gustav Fröhlich), el fill del dirigent de Metropolis, s'enamora d'ella. Baixant a la ciutat baixa per trobar-la, veu un obrer esgotat desmaiar-se en el seu lloc de treball, el ritme imposat per les màquines, una explosió i el monstre-màquina que devora els obrers.

Freder va a veure el seu pare, Johhan «Joh» Fredersen (Alfred Abel), per alertar-lo sobre les condicions extremadament penoses en les quals treballen els obrers i li demana que ho millori. Johhan, veient que no pot convèncer el seu fill dels beneficis d'aquesta societat segregadora, el fa seguir per un espia.

Freder torna a la ciutat baixa on, veient un obrer a la vora de l'esgotament, decideix reemplaçar-lo. Després d'una jornada penosa de treball, va a una reunió secreta a un soterrani seguint un pla que va trobar a la butxaca del vestit que ha intercanviat amb l'obrer que ha reemplaçat. Allà, descobreix Maria adreçant-se als obrers i anunciant l'arribada d'un messies que aportarà la igualtat entre els habitants de les ciutats alta i baixa.

Mentrestant, Joh rep els plànols trobats a les butxaques d'alguns obrers. Va a Rotwang, l'inventor del monstre-màquina que fa funcionar tota la ciutat: aquest li indica que es tracta del plànol que porta a les catacumbes on es manté la reunió secreta. Joh descobreix la reunió sense reconèixer el seu fill entre la multitud.

Efectes especials

• Preses especials: Konstantin Tschetwerikoff
• Pintures: Erich Kettelhut
• Escultura: Walter Schultze-Mittendorf
• Efectes combinats: Eugen Schüfftan
• Trucatges fotos: Günther Rittau
• Ajudant trucatges fotos: H.O. Schulze
• Direcció artística: Otto Hunte, Erich Kettelhut, Karl Vollbrecht

Repartiment

• Alfred Abel: Joh Fredersen, l'amo de Metropolis
• Brigitte Helm: Maria / l'androïde
• Gustav Fröhlich: Freder, el fill de Joh Fredersen
• Rudolf Klein-Rogge: Rotwang, l'inventor
• Theodor Loos: Josaphat, el braç dret de Joh Fredersen / Joseph
• Fritz Rasp: el gran espàrrec
• Erwin Biswanger: Georgy, n°11811
• Heinrich George: Grot, el contramestre, guardià de la màquina central
• Hanns Leo Reich: Marinus
• Heinrich Gotho: el mestre de cerimònia

Producció, censura i restauració

Fritz Lang ha estat influenciat per:

• l'artista Paul Citroën i més particularment per un dels seus fotomuntatges titulat "Metropolis" (1923).
• la pel·lícula soviètica de ciència-ficció Aelita de Iakov Protazanov, estrenada el 1924, que és l'adaptació d'una novel·la d'Alexei Tolstoi.

La pel·lícula va conèixer nombrosos problemes. Thea von Harbou, la dona de Fritz Lang i coguionista, era propera als nazis i va influenciar el guió, sobretot orientant-ho més cap a una «col·laboració de classes » (feixista) que cap a una « lluita de classes » (marxista). Després, la pel·lícula experimenta diverses censures segons els països. De 210 minuts inicials (3 h 30), no van quedar més de 80 minuts (1 h 20) quan el compositor Giorgio Moroder va decidir de treure-la el 1984, acolorida i acompanyada d'una nova banda on participen grups coneguts com a Queen (el clip de Radio Ga Ga, el famós tub de Queen, és articulat al voltant de nombroses seqüències tretes de la pel·lícula) o Adam and the Ants; alguns cinèfils van escandalitzar-se davant aquesta «massacre» de l'obra.

Un gran treball de recerca va ser fet, reunint les diverses versions (algunes trobades en col·leccions particulars), i una versió blanc i negre renovada de 153 minuts (2 h 33), amb una banda nova però més clàssica, va sortir el 1995 per festejar els cent anys del cinema. Aquesta versió conté algunes fotografies de rodatge reenquadrades per omplir escenes que mancaven.

En resposta a una nova restauració de la pel·lícula el 2001, iniciada per la Fundació Friedrich Wilhelm Murnau (Friedrich Wilhelm Murnau Stiftung), Metropolis va ser la primera pel·lícula inscrita al Registre internacional Memòria del món de la UNESCO.

Finalment, de resultes d'una llarga investigació de vint anys,^[3] és trobada a Buenos Aires una còpia gairebé integral de 145 minuts el 2008. De fet, el 3 de juliol de 2008, la fundació Murnau, propietaria dels drets de la pel·lícula, anuncia que la quasitotalitat de les escenes que mancaven, aproximadament 25 minuts de pel·lícula, han estat trobades al Museu del cinema de Buenos Aires.^[4][5] El 12 de febrer de 2010, la nova versió restaurada, de 145 minuts, ha estat projectada a Berlín en el marc de la 60a Berlinale i ha estat difosa per la cadena Arte, al mateix temps. Després de més de 80 anys de recerques, versions truncades i diverses restauracions, és finalment una versió quasi integral, en qualsevol cas la més propera a la creada per Fritz Lang.^[6][7][7]

Música original

Malgrat la música original de Gottfried Huppertz, nombrosos artistes han volgut donar la seva pròpia visió musical de Metropolis. Aquestes músiques originals alternatives poden ser interpretades live o gravades i difoses amb una edició especial de la pel·lícula:

• Giorgio Moroder en un estil rock New wave el 1984
• Martin Matalon en un estil música electroacústica el 1995
• Loïc Pierre el 1996
• Peter Osborne el 1998
• Kevin Saunders Hayes el 2000
• Jeff Mills en un estil música tecno el 2001
• Art Zoyd en un estil free jazz/música electrònica el 2002

Referències

Enllaços externs

Talls de vídeo:

• Primer extracte (durada: 03 min 12 s) (anglès)
• Segon extracte (durada: 49 s)(anglès)
• Tercer extracte (durada: 03 min 54 s)(anglès)

Viccionari