Milo Đukanović
  | |
| Nom original | (sr) Мило Ђукановић |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 15 febrer 1962 (62 anys) Nikšić |
| 4t President de Montenegro | |
| 20 maig 2018 – 20 maig 2023 ← Filip Vujanović – Jakov Milatović → | |
| Diputat al Parlament de Montenegro | |
7 novembre 2016 – 16 desembre 2016 – Nikola Rakočević (en)  → Legislatura: Parliament of Montenegro, 2016–2020 (en) | |
 Primer ministre de Montenegro | |
| 4 desembre 2012 – 28 novembre 2016 ← Igor Lukšić – Duško Marković → | |
| Primer ministre de Montenegro | |
| 29 febrer 2008 – 29 desembre 2010 ← Željko Šturanović – Igor Lukšić → | |
| Minister of Defence (en) | |
| 21 maig 2006 – 10 novembre 2006 | |
| Primer ministre de Montenegro | |
| 8 gener 2003 – 10 novembre 2006 ← Dragan Đurović (en) – Željko Šturanović → | |
| 2n President de Montenegro | |
| 15 gener 1998 – 25 novembre 2002 ← Momir Bulatović (en) – Filip Vujanović → | |
| Primer ministre de Montenegro | |
| 15 febrer 1991 – 5 febrer 1998 ← cap valor – Filip Vujanović → | |
| Diputat al Parlament de Montenegro | |
| 9 juny 2009 Legislatura: Parliament of Montenegro, 2009–2012 (en) | |
| Dades personals | |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Facultat d'Economia de la Universitat de Montenegro - turisme (–1986) |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Democràtic dels Socialistes de Montenegro (1990–) League of Communists of Montenegro (en) (1979–1990) |
| Família | |
| Germans | Aco Đukanović (en) i Ana Kolarević (en) |
Premis
| |
Milo Đukanović (en alfabet ciríl·lic: Мило Ђукановић) (Nikšić, 15 de febrer de 1962) és un polític montenegrí que ha governat Montenegro gairebé durant 25 anys: primer ministre de 1991 a 1998, president de 1998 a 2002, i altre cop primer ministre de 2003 a 2006, de 2008 a 2010, i finalment de 2012 a 2016. Đukanović és el cap del Demokratska Partija Socijalista Crna Gore (antics comunistes).[1]
Inicialment, Đukanović era un fidel aliat del líder serbi Slobodan Milošević. Tanmateix, el 1996 va canviar d'idea i va abandonar la tradicional entesa entre els dos països iugoslaus per tal de defensar de manera creixent la sobirania de Montenegro, primer substituint la República Federal de Iugoslàvia per la unió política de Sèrbia i Montenegro, per després convocar i guanyar el referèndum per la independència de Montenegro de 2006. El 2012 va guanyar les eleccions al capdavant d'una coalició de partits proeuropeïstes.[2]
Referències
- ↑ "The Smartest Man In The Balkans", Radio Free Europe, 17 October 2008.
- ↑ * Bieber, Florian «Patterns of competitive authoritarianism in the Western Balkans». East European Politics, 38, 3, juliol 2018, pàg. 337–54. DOI: 10.1080/21599165.2018.1490272.
- Keil, Soeren «The Business of State Capture and the Rise of Authoritarianism in Kosovo, Macedonia, Montenegro and Serbia». Southeastern Europe, 42, 1, 2018, pàg. 59–82. Arxivat de l'original el 2020-07-05. DOI: 10.1163/18763332-04201004 [Consulta: 3 octubre 2021].
- «Montenegro's Prime Minister Resigns, Perhaps Bolstering Country's E.U. Hopes». The New York Times, 26-10-2016. [Consulta: 12 desembre 2018].
- «Montenegro's Djukanovic Declares Victory in Presidential Election». Radio Free Europe, 16-04-2018. [Consulta: 12 desembre 2018].
- «Djukanovic si riprende il Montenegro con la benedizione di Bruxelles». eastwest.eu, 17-04-2018. Arxivat de l'original el 2 maig 2019. [Consulta: 12 desembre 2018].
- «Đukanović – posljednji autokrat Balkana». Deutsche Welle, 18-06-2013. [Consulta: 12 desembre 2018].
- «Montenegro veteran PM Djukanovic to run for presidency». France 24, 19-03-2018. [Consulta: 12 desembre 2018].
- Tol, Tol «Conflict & Diplomacy: Montenegro: Ignored for 30 Years, Now at the Forefront of the New Cold war». Transitions Online, 12, 4, 2016, pàg. 13–16.
- «Content of the Form": NATO and the democratizing of Montenegro». openDemocracy, 16-02-2016. [Consulta: 15 octubre 2019].
- «PM+: Montenegro's 'Façade democracy' conceals corrupt and authoritarian regime». The Parliament Magazine, 12-11-2015. [Consulta: 15 octubre 2019].
