Nombre de capil·lar

No s'ha de confondre amb Nombre de capil·laritat.

El nombre de capil·lar ( C a ) {\displaystyle (Ca)} és un nombre adimensional que s'utilitza en la mecànica de fluids. Representa la relació entre les forces viscoses i la tensió superficial que actuen a través d'una interfície entre un líquid i un gas o entre dos líquids immiscibles; per exemple, una bombolla d'aire en un flux líquid tendeix a deformar-se per la fricció del flux del líquid a causa dels efectes de la viscositat, però les forces de tensió superficial tendeixen a minimitzar la superfície. També s'utilitza per caracteritzar l'atomització dels líquids.[1]

Es defineix de la següent manera :

C a = v μ σ {\displaystyle Ca={\frac {v\;\mu }{\sigma }}}

on :

Per als nombres de capil·lar baixos (menor de 10-5, com a regla general), el flux dels medis porosos està dominat per les forces capil·lars,[2] mentre que per a nombres de capil·lar alts, les forces capil·lars són insignificants en comparació amb les forces viscoses.

Referències

  1. ↑ Bernard Stanford Massey. Measures in science and engineering: their expression, relation and interpretation (en anglès). Chichester: Ellis Horwood Limited, 1986 (Mathematics and its Applications). ISBN 978-0-85312-607-2. LCCN 86000267. 
  2. ↑ Ding, M; Kantzas, A. Capillary number correlations for gas-liquid systems (en anglès), 2004. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Nombres adimensionals de la mecànica de fluids
Absorció (Ab) • Acceleració (Ac) • Alfven (Al) • Arquimedes (Ar) • Atwood (A) • Bagnold (Ba) • Bansen (Ba) • Bejan (Be) • Best (X) • Bingham (Bm) • Biot (Bi) • Blake (Bl) • Bodenstein (Bo) • Boltzmann (Bo) • Bond (Bo) • Boussinesq (Bo) • Brenner (Br) • Brinkman (Br) • Bulygin (Bu) • Cameron (Ca) • Capil·lar (Ca) • Capil·laritat (Cap) • Cauchy (Ca) • Cavitació ( σ c {\displaystyle {\sigma }_{c}} ) • Chandrasekhar (Q) • Clausius (Cl) • Condensació (Co) • Cowling (Co) • Crocco (Cr) • Damköhler (Da) • Darcy (Da) • Dean (D) • Deborah (De) • Dukhin (Du) • Eckert (Ec) • Ekman (Ek) • Ellis (El) • Elsasser (El) / ( Λ {\displaystyle \Lambda } ) • Eötvös (Eo) • Euler (Eu) • Fedorov (Fe) • Froude (Fr) • Galilei (Ga) • Görtler (G) • Goucher (Go) • Graetz (Gz) • Grashof (Gr) • Gukhman (Gu) • Hagen (Hg) • Hartmann (Ha) • Hatta (Ha) • Hedström (He) • Hersey (Hs) • Iribarren (Ir) / (ξ) • Jeffreys (Je) • Joule (Jo) • Karlovitz (Ka) • Keulegan-Carpenter (Kc) • Nombre de Kirpitxiov (transferència de calor i massa) (Ki) • Nombre de Kirpitxiov (flux) (Kir) • Knudsen (Kn) • Kutateladze (K) • Laplace (La) • Lewis (Le) • Lundquist (Lu) • Mach (M) / (Ma) • Mach crític (Mcr) / (M*) • Marangoni (Ma) • Morton (Mo) • Newton (Np) • Nusselt (Nu) • Ohnesorge (Oh) • Péclet (Pe) • Potència (Np) • Prandtl (Pr) • Prandtl magnètic (Prm) • Prandtl turbulent (Prt) • Rayleigh (Ra) • Reech (Re) • Reynolds (Re) • Reynolds magnètic (Rem) • Richardson (Ri) • Roshko (Ro) • Rossby (Ro) • Rouse (P) / (Z) • Ruark (Ru) • Schiller (Sch) • Schmidt (Sc) • Scruton (Sc) • Sherwood (Sh) • Shields ( τ ∗ {\displaystyle \tau _{\ast }} ) / ( θ {\displaystyle \theta } ) • Sommerfeld (S) • Stanton (St) • Stokes (Stk) • Strouhal (St) • Stuart (St) / (N) • Suratman (Su) • Taylor (Ta) • Thring (Th) • Ursell (U) • Weber (We) • Weissenberg (Wi) • Womersley (α) / (Wo) • Zwietering (S)