Notació de Newton

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

La notació de Newton de la derivada consisteix a col·locar un punt damunt del nom de la funció, d'això ell en va dir fluxió.

La notació d'Isaac Newton es fa servir principalment a mecànica. Es defineix com:

x ˙ = d x d t = x ′ ( t ) {\displaystyle {\dot {x}}={\frac {dx}{dt}}=x'(t)}
x ¨ = d 2 x d t 2 = x ″ ( t ) {\displaystyle {\ddot {x}}={\frac {d^{2}x}{dt^{2}}}=x''(t)\,}

I així.

Tot i que clarament no és gaire útil per a derivades d'ordre elevat, a mecànica i altres temes d'enginyeria l'ús de derivades d'ordre molt alt és força limitat.

Newton no va desenvolupar una notació estàndard per a la integració sinó que en va fer servir moltes de diferents; ara bé, la notació a bastament adoptada és la notació de Leibniz per a la integració.

A física i a altres disciplines, la notació de Newton es fa servir principalment per a derivades temporals, com a oposada a la pendent o derivades de posició.

Vegeu també