Pàredre
Un pàredre[1] o paredre (en grec antic: πάρεδρος, pàredros, llatí: părĕdros[2]) és una divinitat associada a una altra en un culte, una representació iconogràfica o un temple. Es tracta d'un terme que prové del grec i que significa, literalment, 'que està assegut al costat'.[3][4]
En la mitologia egípcia, s'anomenaven pàredres unes divinitats que eren acollides en temples d'altres divinitats. No obstant això, l'ús general tendeix a anomenar pàredre o pàredra el consort d'una deïtat que pot ser d'igual rang o complementària a aquesta. En els temples egipcis, succeïa moltes vegades que una divinitat principal donava acollida en el seu temple a altres divinitats, que formaven la seva cort i rebien el culte dels fidels, malgrat que la seva presència no implicava cap idea de sistema.
Pàredres egipcians
Les relacions més conegudes entre els diferents déus egipcis propis de les diferents cosmogonies són:
- Shu/Tefnut, pares de Geb/Nut, els quals van engendrar Osiris/Isis i Seth/Neftis (en la cosmogonia heliopolitana).
- Nun/Nunet, Heh/Hehet, Kek/Keket, Amon/Amemet (en la cosmogonia hermopolitana).
I les relacions locals:
- Amon/Mut (en la tríada de Tebes).
- Ptah/Sekhmet (en la tríada de Memfis).
- Menthu/Raettaui (en la tríada de Medamud).
Altres exemples de pàredres
- Atis és el pàredre de Cíbele, com Juno de Júpiter.
- Sarasvatí és la pàredra de Brahma.
- Kali, Durga, Pàrvati són les pàredres de Shiva, els seus xactis.
- Samantabhadra i Samantabhadri són els dos aspectes de la natura de Buda, la compassió i la saviesa.
- Tanit és la pàredra de Ba'al Hammon, o Saturn africà.[5]
- Antu o Antum és la pàredra d'An, el déu principal del panteó sumeri.
- Vanth és la pàredra del daemon psicopomp etrusc Charun.
- Borvo i Damona, déus de les aigües termals en la mitologia celta.
- Njörðr i Hertha, déu i dea de la gran família dels Vanir en la mitologia nòrdica, i són germà i germana.
- Freyr i Freyja, fill i filla de la parella anterior.
- Aixerà i YHWH en l'estela de Kuntillet Ajrud.
Pàredres en la política
Traduït com a «assessor»,[3] en l'antiga cultura grega representava la funció d'ajudant en una institució política:[6]
- A Atenes, entre el segle v aC i el segle iv aC, van ser nomenats arconts epònims i arconts basileus suplents. La seva posició era de caràcter oficial, ja que estaven subjectes a la docimàsia. Cada un dels deu interventors (eúthynoi) de la Bulé que hi havia al segle iv aC tenia dos assessors; el treball començava després que fossin presentades les denúncies. A partir del 418/417 aC, eren 10 els assessors dels hel·lenotamis (tresorers pagats per l'erari públic.[7]
- A Esparta, van ser els èfors els pàredres dels reis per als assumptes legals.[7]
- En l'Egipte hel·lenístic, els pàredres actuaven com a consellers consultius de cada un dels jutges, com a membres dels tribunals. Van existir entre el segle i aC i el segle iii.[7]
Referències
- ↑ Vegeu els criteris d'adaptació del grec al català.
- ↑ «paredros - Ancient Greek (LSJ)». [Consulta: 26 desembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Diccionari etimològic. (anglès)
- ↑ Redondo Sánchez, 2011, p. 54.
- ↑ Guerrero Ayuso, 1985.
- ↑ Kapparis, 1999, p. 322.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Kapparis, 1998, p. 383–393.
Bibliografia
- Guerrero Ayuso, Víctor M. Indigenisme i colonització púnica a Mallorca. Ajuntament de Ses Salines, 1985. ISBN 978-8-460-03776-7.
- Harding, Phillip. From the end of the Peloponnesian War to the battle of Ipsus (en anglès). Cambridge University Press, 1985, p. 181. ISBN 978-0-521-29949-7.
- Kapparis, K. A.. Assessors of magistrates (Paredroi) in Classical Athens (en anglès). 47(4), 1998. issn 0018-2311
- Kapparis, K. A.. Against Neaira: D. 59 (en anglès). Ed. Walter de Gruyter, 1999. ISBN 978-3-110-16390-X.
- Redondo Sánchez, Jordi. Introducció a la religió i la mitologia gregues. Universitat de València, 2011. ISBN 978-8-437-08688-0.
- Toorn, K. van der. The image and the book: iconic cults, aniconism, and the rise of book religion in Israel and the ancient Near East (en anglès). Peeters Publishers, 1997, p. 151. ISBN 978-9-068-31983-3.
