Pacte dels Sis

Pacte dels Sis

Tipus	investiture pact (en)
Data	2 gener 2020
Participant	Partit Socialista Obrer Espanyol Esquerra Republicana de Catalunya

El Pacte dels Sis^[1] es refereix a l'acord entre el Partit Socialista Obrer Espanyol i Esquerra Republicana de Catalunya signat el 2 de gener del 2020, que va permetre la investidura de Pedro Sánchez Pérez-Castejón com a president del Govern d'Espanya, a canvi de la creació d'una mesa bilateral de diàleg i de negociació entre el Govern de Catalunya i el Govern d'Espanya, per a la resolució del conflicte polític a Catalunya, derivat de la crisi constitucional espanyola de 2017.

Denominació

El pacte és anomenat el Pacte dels Sis en referència a les sis persones, tres d'ERC i tres del PSOE-PSC, que van formar part de la comissió negociadora, la qual va establir els termes i les condicions de l'acord. Aquestes van ser:

• Gabriel Rufián i Romero, cap de llista d'ERC per Barcelona i portaveu del partit al Congrés dels Diputats
• Marta Vilalta i Torres, Vicesecretària General d'Estratègia, Entorn i Gestió del Coneixement d'ERC
• Josep Maria Jové i Lladó, President del Consell Nacional d'ERC i diputat al Parlament de Catalunya
• Adriana Lastra Fernández, Vicesecretària General del PSOE i portaveu del partit al Congrés dels Diputats
• José Luis Ábalos Meco, Secretari General del PSOE i ministre de Foment en funcions
• Salvador Illa i Roca, Secretari d'Organització del Partit dels Socialistes de Catalunya

Termes del pacte

El pacte va ser el resultat d'un mes de negociacions entre ambdós partits, amb sis encontres a cavall de Barcelona i Madrid, que van tenir lloc durant el mes de desembre del 2019.^[2]

El text final de l'acord establia que, a canvi de l'abstenció dels 13 diputats d'ERC a la sessió d'investidura de Sánchez, el PSOE reconeixia l'existència d'un conflicte de naturalesa política a Catalunya del referèndum del primer d'octubre ençà, i es comprometia a activar vies polítiques per a solucionar-lo, concretament a través de la creació d'una mesa bilateral de diàleg, de negociació i d'acord entre tots dos Governs, amb la voluntat que el resultat d'aquesta mesa fos finalment votat pel poble català.^[3]

Resultats

El primer efecte del pacte va ser l'abstenció d'ERC a la investidura de Pedro Sánchez, fet que li va permetre obtenir els suports necessaris en segona volta per esdevenir President del Govern d'Espanya i formar el primer govern de coalició des de la Segona República, amb Unides Podem. Els resultats de la votació van ser els següents:

Acte d'investidura de la XIV legislatura espanyola

Candidat	Data	Vot																				TE		Total
Pedro Sánchez Pérez-Castejón	5 de gener del 2020 Majoria requerida: Absoluta (176/350)	Sí	120			26				6	6		2		2		1		1	1		1		166 / 350
		No		88	52			10	8					2		1		2			1		1	165 / 350
		Abstencions					13					5												18 / 350
		Absències								1														1 / 350
	7 de gener del 2020 Majoria requerida: Simple	Sí	120			26				7	6		2		2		1		1	1		1		167 / 350
		No		88	52			10	8					2		1		2			1		1	165 / 350
		Abstencions					13					5												18 / 350

Avui dia, la taula de diàleg i de negociació encara no s'ha constituït, de manera que no se'n poden avaluar els efectes encara.

Controvèrsia

El pacte va crear bastanta controvèrsia. Va ser ben rebut per una part de les societats catalana i espanyola, sobretot per les militàncies d'ERC, del PSOE-PSC i d'Unides Podem-En Comú Podem, mentre que va ser rebutjat frontalment per la dreta espanyola, i va ser criticat per la resta de sectors de l'independentisme, des de Junts per Catalunya fins a la Candidatura d'Unitat Popular i l'entorn de Primàries Catalunya.

Concretament, a Catalunya, es va interpretar com una maniobra d'ERC amb el propòsit de seduir votants del PSC i d'En Comú Podem, i també d'agafar rellevància en el panorama polític català. Tot i així, hi va haver reaccions en l'altre sentit, que van posar en dubte l'adequació i la utilitat d'aquest pacte en el moment polític que es vivia, com va ser el cas de la cap de llista per Barcelona de Junts Laura Borràs i Castanyer.^[4] Al seu torn, la CUP va afirmar que l'acord era una manera de "tancar per dalt allò que s'havia obert per baix",^[5] i fins i tot la periodista Pilar Carracelas, propera als postulats de Jordi Graupera i Garcia-Milà, el va titllar de Pacte de la Fanta.^[6]

Referències