Palau Reial de Nàpols

DadesTipusPalau reial, col·lecció, museu d'art, museu d'història, museu nacional d'Itàlia, palazzo museum ^(en) , museu religiós, casa museu, institut museístic amb especial autonomia i museu del Ministeri de Cultura italià ArquitecteDomenico Fontana Obertura1919 CaracterístiquesEstil arquitectònicarquitectura del Renaixement Superfícieexposició: 7.000 m²
exposició: 10.000 m² Pisos per sobre el terra3 Localització geogràficaEntitat territorial administrativaNàpols (Itàlia) LocalitzacióPiazza del Plebiscito 1, 80132 Napoli

40° 50′ 10″ N, 14° 14′ 57″ E / 40.83614°N,14.24928°E / 40.83614; 14.24928

Patrimoni monumental d'Itàlia ActivitatPropietat deItàlia Empleats72 (2019) Visitants anuals68.461 (2020) Lloc webpalazzorealedinapoli.org

El Palau Reial de Nàpols és un edifici històric situat a la plaça del Plebiscit, al centre històric de Nàpols. Fou iniciat l'any 1603 pel virrei de la ciutat, Fernando Ruiz de Castro, en previsió d'una possible visita del rei Felip III d'Espanya, visita que no s'arribà a fer mai.

El projecte inicial fou encarregat a l'arquitecte Domenico Fontana, que ja havia realitzat importants obres a Roma per al papa Sixt V. El projecte va patir nombrosos canvis i no fou fins a la meitat del segle xix que es dona per conclòs. Des del mateix moment que es començaren a col·locar els fonaments de l'obra, el Palau Reial fou el centre de la vida política i social napolitana.

A partir de l'any 1734, any en què la cort s'instal·là permanentment a Nàpols, es viuen intensos processos de restauració del palau, que es trobava en un pèssim estat de conservació. A partir d'aquell moment se n'encarregaren progressives restauracions, que adequaren el palau a un estil més barroc.

Al llarg del regnat de Ferran II de les Dues Sicílies es tendí a la centralització dels poders de l'Estat a l'interior del palau. Així definitivament el Palau Reial de Nàpols es consolidà com el centre del poder absolut del Regne de les Dues Sicílies.