Palau de Racconigi

Imatge
El castell de Racconigi
DadesTipusCastell, museu religiós, palazzo museum (en) Tradueix, military museum building (en) Tradueix, historical park museum (en) Tradueix, museu nacional d'Itàlia i museu del Ministeri de Cultura italià Modifica el valor a WikidataPart deResidències dels Savoia Modifica el valor a WikidataArquitecteGuarino Guarini Modifica el valor a WikidataEnginyer estructuralErnesto Melano Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesSuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 172,26 ha
zona tampó: 1.464,35 ha
exposició: 10.000 m² Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaRacconigi (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióPiemont
Itàlia Itàlia
Map
 44° 46′ 10″ N, 7° 40′ 33″ E / 44.76939°N,7.67597°E / 44.76939; 7.67597
Format percappella Reale (it) Tradueix
Park of Royal Castle of Racconigi (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataPatrimoni de la Humanitat  TipusCultural  → Europa-Amèrica del NordData1997 (21a Sessió), Criteris PH: (i),(ii),(iv),(v)Identificador823 ActivitatEmpleats27 (2011) Modifica el valor a WikidataVisitants anuals15.430 (2020) Modifica el valor a Wikidata Lloc webilcastellodiracconigi.it… Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1997 (21a Sessió)
Identificador823bis-010
Patrimoni monumental d'Itàlia

El Palau de Racconigi és un palau situat a la localitat homònima de la regió del Piemont. Fou una de les històriques residències de la casa reial de Sardenya i posteriorment de la casa reial d'Itàlia sota la dinastia dels Savoia.Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1997.[1]

Les primeres mencions que es disposen del castell es remunten a l'any 1000 quan Bernardino de Susa reconstruí una antiga casa de camp deixant-la en herència als monjos cistercencs. Al segle xiii, la possessió passà als marcgravins de Saluzzo i no és fins al segle xvi que fou adquirida per la Casa de Savoia.

El duc Carles Manuel I de Savoia cedí la propietat al primer membre de la branca dels Carignano, el príncep Tomàs de Savoia-Carignano, fundador de la línia dels Savoia-Carignano. El príncep Manel Filibert de Savoia-Carignano va encarregar a l'arquitecte Guarino Guarini la transformació de la vella fortalesa de Racconigi en una residència barroca de caràcter palatí.

A finals del segle xviii, el príncep Lluís Víctor de Savoia-Carignano renovà els interior i afegí un seguit d'element decoratius de caràcter neoclàssic. També encarregà la construcció d'una nova entrada presidida per quatre columnes corínties i un frontó triangular.

El primer dels Carignano que accedí al tron de Sardenya, el rei Carles Albert I de Sardenya embellí el castell i amplià la seva construcció encarregant-la a l'arquitecte Ernesto Melano. El castell esdevingué una de les residències preferides dels membres de la Casa reial italiana, especialment del rei Víctor Manuel III d'Itàlia que la regalà al seu fill, el rei Humbert II d'Itàlia.

Entre d'altres esdeveniment, a Raccogini s'hi casà la princesa Mafalda d'Itàlia i el príncep Felip de Hessen-Kassel l'any 1924.

L'any 1997 fou declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO juntament amb un ampli conjunt de residències pertanyents a la Casa de Savoia pel seu valor artístic i històric.

Referències

  1. [enllaç sense format] http://whc.unesco.org/en/list/823
  • Vegeu aquesta plantilla
Nord d'Itàlia
L'art rupestre de Valcamonica  · L'església i el convent dominicà de Santa Maria delle Grazie, amb El Sant Sopar de Leonardo da Vinci  · Venècia i la llacuna  · La ciutat de Vicenza i Vil·les de Palladio al Vèneto  · Crespi d'Adda, colònia industrial de la Llombardia  · Ferrara, ciutat renaixentista, i el delta del Po  · Trulli d'Alberobello  · Monuments paleocristians de Ravenna  · Catedral, la Torre Cívica i la Piazza Grande de Mòdena  · Jardí botànic (Orto botanico) de Pàdua  · Les residències dels Savoia  · Centre històric d'Urbino  · Ciutat de Verona  · Vil·la d'Este  · Els Sacri Monti del Piemont i de la Llombardia  · Monte San Giorgio  · necròpolis etrusques de Cerveteri i de Tarquínia  · La vall de l'Orcia  · Gènova, les Strade Nuove i el sistema dels palaus dels Rolli  · Màntua i Sabbioneta  · El Ferrocarril Rètic en el paisatge cultural de l'Albula i el Bernina  · Dolomites  · Llocs palafítics prehistòrics al voltant dels Alps  · Primers centres de poder dels longobards a Itàlia  · Paisatge vitícola del Piemont: Langhe-Roero i Monferrato  ·
Centre:
Ligúria
Laci
Toscana
Sud:
Basilicata
Pulla
Campània
Sicília
Sardenya