Paul Preston

Infotaula de personaPaul Preston

(2004) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juliol 1946 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Liverpool (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSt Edward's College
Oriel College Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiRaymond Carr Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, biògraf, catedràtic, hispanista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLondon School of Economics Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (2008–)
Acadèmia Britànica Modifica el valor a Wikidata
Interessat enMoviment obrer a Espanya, José Antonio Primo de Rivera, Guerra Civil espanyola, transició democràtica espanyola, franquisme, història contemporània d'Espanya, repressió franquista, Francisco Franco Bahamonde i Joan Carles I d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMichael Richards i Enrique Moradiellos Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralBoris Volodarsky, Chris Ealham, Sebastian Balfour, Michael Richards, Francisco J. Romero Salvadó, Angel Smith, Gustau Nerín i Abad i Pedro Correa Martin-Arroyo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Goodreads author: 199757

Paul Preston (Liverpool, 21 de juliol de 1946) és un historiador i professor anglès, autor de diverses obres sobre la Història Contemporània d'Espanya. És doctor en Història per la Universitat d'Oxford i catedràtic d'Història Contemporània espanyola i director del Centre Cañada Blanch per a l'Estudi de l'Espanya Contemporània (London School of Economics). També va ser professor d'Història a la Universitat de Reading i al Centre d'Estudis Mediterranis (Queen Mary College).[1]

Al costat de John Elliott, Ian Gibson i Hugh Thomas, constituïx el nucli dels hispanistes britànics que han dedicat el seu esforç a l'estudi de la història recent espanyola, especialment a la de la Segona República i la Guerra civil espanyoles. Posseïx l'Encomana de l'Orde del Mèrit Civil, la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica i és membre de l'Acadèmia Britànica. També és Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic. Premi Pompeu Fabra 2012 a la projecció i difusió de la llengua catalana.[2] L'any 2015 va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona de projecció internacional "per la seva significativa trajectòria d’abast internacional com a historiador de la Segona República, la Guerra Civil, l'exili i la transició, uns períodes transcendentals per a Barcelona; el compromís amb la recuperació de la memòria històrica, així com amb Barcelona i Catalunya, des del Catalan Observatory de la London School of Economics, i amb la donació el 2015 del seu arxiu al Monestir de Poblet".[3] El 2016 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.[4]

Biografia

Nascut a la ciutat de Liverpool, Anglaterra. Va impartir classes a la Universitat de Reading entre 1973 i 1991. Més tard exercí com a professor d'Història Contemporània al Queen Mary College de la Universitat de Londres, i després passà al London School of Economics & Political Science com a Catedràtic i Director del Centre Cañada Blanch per a l'estudi de la història contemporània d'Espanya de la mateixa universitat. Va dirigir el Centre Cañada Blanch fins a l'any 2020. Escriu articles en diverses publicacions i col·labora també amb la BBC com a comentarista de l'actualitat espanyola

Les seves obres se centren en la Història recent d'Espanya, des de la Segona República Espanyola (1931-1936), molt especialment la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) fins a Transició Espanyola (1976 - 1982). A nivell personal, és afeccionat de l'Everton Football Club. El novembre de 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.[5]

Obres

  • The Triumph of Democracy in Spain, New York, Methuen, 1986
  • The Spanish Civil War, 1936-1939, New York, Grove, 1986
  • The Politics of Revenge : Fascism and the Military in Twentieth-Century Spain, Winchester, Unwin Hyman, 1990
  • Franco : A Biography, New York, Basic Books, 1994
  • A Concise History of the Spanish Civil War, Fontana Press, 1996
  • Doves of War : Four Women of Spain, London, HarperCollins, 2002
  • Juan Carlos : A People's King, HarperCollins, 2004
  • The Spanish Holocaust, 2011
  • Arquitectes del Terror. Franco i els artifex de l'odi, Base, 2021

Referències

  1. «Paul Preston». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].
  2. «Premis Pompeu Fabra». Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 15 febrer 2016].
  3. «Projecció internacional de la ciutat de Barcelona – PREMIS CIUTAT DE BARCELONA». [Consulta: 25 abril 2021].
  4. [enllaç sense format] http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2016/06/014.html
  5. «Desmond Tutu i Pérez Esquivel encapçalen una petició internacional perquè es deixi votar els catalans». Ara, 01-11-2014 [Consulta: 1r novembre 2014].

Enllaços externs

  • Entrevista al historiador Paul Preston: "Juan Carlos se ha convertido en el rey de los republicanos" Arxivat 2006-09-13 a Wayback Machine. de Pascual Vera, Universitat de Múrcia (2003)
  • La Transición Española de Paul Preston, monografia especial de 16 capítols del volum 13 de la col·lecció Historia de España d'Historia 16.
  • Entrevista amb Paul Preston sobre el seu llibre Idealistas bajo las balas. La Ventana, Cadena Ser.
  • Vegeu aquesta plantilla
1977: Josep Trueta  · 1978: Ventura Gassol, Institut d'Estudis Catalans  · 1979: Josep M. de Casacuberta, Obra Cultural Balear  · 1980: Andreu Alfaro, Abadia de Montserrat  · 1981: Joan Coromines, Centre Excursionista de Catalunya  · 1982: Joan Triadú, Centre de Lectura de Reus  · 1983: Oriol Martorell, Acció Cultural del País Valencià  · 1984: Miquel Coll, Orfeó Lleidatà  · 1985: Josep Benet, Teatre Lliure  · 1987: Raimon, La Bressola  · 1988: Pilar Malla, Serra d'Or  · 1989: Eliseu Climent, Federació Catalana d'Escoltisme  · 1990: Ramon Folch, Orfeó Català  · 1991: Joan Fuster, Arrels  · 1992: Enric Casassas, Òmnium Cultural  · 1993: Pere Casaldàliga, Universitat Catalana d'Estiu  · 1994: Joan Ainaud, Josep M. Ainaud, Comunitat cistercenca de Santa Maria de Vallbona de les Monges  · 1995: Antoni M. Badia, Dagoll Dagom  · 1996: Josep Laporte, El Temps  · 1997: Francesc Candel, Escola Valenciana  · 1998: Josep Amat, Col·lecció Clàssics del Cristianisme  · 1999: Ramon Sugranyes, Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona  · 2000: Jordi Savall, Festival Internacional de Música de Cantonigròs  · 2001: Universitat de València  · 2002: VilaWeb  · 2003: Josep Maria Àlvarez  · 2004: Antoni Bassas  · 2005: Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya  · 2006: Carme Ruscalleda  · 2007: Federació Llull  · 2008: Joan Font  · 2009: Fundació Joan Maragall Cristianisme i Cultura  · 2010: Fundació puntCat  · 2011: Isona Passola i Vidal  · 2012: Joan Massagué i Solé  · 2013: Paul Preston
Registres d'autoritat
Bases d'informació