Peñarroya-Pueblonuevo

Plantilla:Infotaula geografia políticaPeñarroya-Pueblonuevo
Imatge

Localització
Map
 38° 18′ 09″ N, 5° 16′ 17″ O / 38.3026°N,5.2715°O / 38.3026; -5.2715
EstatEspanya

Comunitat autònomaAndalusia

ProvínciaProvíncia de Còrdova Modifica el valor a Wikidata
CapitalPeñarroya-Pueblonuevo Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població10.317 (2023) Modifica el valor a Wikidata (163,76 hab./km²)
Geografia
Part de
districte notarial de Peñarroya-Pueblonuevo
Mancomunitat de Municipis del Valle del Guadiato
Valle del Guadiato Modifica el valor a Wikidata
Superfície63 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud537 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Belmez
Hinojosa del Duque
La Granjuela
Fuente Obejuna
Villanueva del Duque Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governMaría Gil Morata Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal14200 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
UTC+01:00 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE14052 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpenarroyapueblonuevo.es Modifica el valor a Wikidata

Peñarroya-Pueblonuevo és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de Valle del Guadiato.

Demografia

Evolució demogràfica
1996199819992000200120022003200420052006
13.84413.60613.35213.02412.74012.55912.45312.35112.17112.050

Història

De 1272 data la referència més antiga al nom del lloc de Peñarroya, en el regnat d'Alfons X de Castella. Té el seu origen en un mas més tard convertit en llogaret medieval coneguda per "Peña Roja", d'on procedeix el seu nom actual. Els successos de Fuente Obejuna en 1476 provoquen que alguns habitants d'aquesta vila l'abandonessin, establint-se en el cortijo de Peñarroya, que, a partir d'aquesta data, quedarà habitat permanentment.

Va pertànyer al municipi de Belmez fins que se'n va segregar el 1886. En 1777 José Simón de Lillo, abastidor de carns del presidi i de les mines d'Almadén, quan es dirigiria a Belmez para comprar anyells, va passar pel rierol de la Hontanilla, i va reconèixer en unes terres negres el nou combustible mineral (carbó). Pueblonuevo del Terrible va aparèixer en el segle xix gràcies a les explotacions minaires, assolint no obstant això la seva emancipació del municipi de Belmez dos anys abans que Peñarroya. El nom de Pueblonuevo del Terrible ve donat a un famós gos anomenat "Terrible" que era temut per la seva feresa i que vivia en el "nou poble". El municipi actual i el seu nom són fruit de la fusió en 1927 dels dos municipis: Peñarroya i Pueblonuevo del Terrible, els nuclis del qual de població es troben contigus.

La importància dels jaciments propícia que comencin a fundar-se noves companyies mineres, fonamentalment franceses. El primer Cèrcol Industrial s'aixeca enfront de Pueblonuevo del Terrible en 1875 per la Hullera Belmezana, aprofitant per a exportar els seus productes i els miners, la línia fèrria entre Belmez i el Castell d'Almorchón i la terminació del ferrocarril entri Belmez i Còrdova. En aquestes dates acudeixen a la zona multitud d'immigrants i a part de la colònia francesa establerta, venen també a la localitat portuguesos i italians, sent bastant fort el moviment obrer. És en la primera dècada del segle xx, quan la conca minera de Peñarroya-Pueblonuevo es constitueix com un dels més importants pols industrials d'Andalusia i el major de la província de Còrdova, contant entre les seves moltes indústries amb fosa de plom, central tèrmica, taller de desplatació, productes químics, etc.

En arribar a 1914 es produïx un vertiginós creixement arribant a arribar a entre ambdues els 24.000 habitants. En la Guerra Civil de 1936, i donada la importància del nucli miner i industrial, Peñarroya-Pueblonuevo es converteix en pràcticament primera línia de front, sofrint freqüents bombardejos artillers i aeris durant tota la contesa. Posteriorment, la forta repressió afavoriria l'abandó massiu que afavoriria la immigració de nous grups a la recerca del treball en la mineria i la indústria. En els anys 40 sobrepassaria la xifra de 30.000 habitants.

Després de l'aplicació del "Pla d'Estabilització" de finals dels 50, comença el replegui de l'empresa francesa de Peñarroya, marcat per una forta emigració durant la següent dècada, el tancament de les instal·lacions industrials, i la creació d'Encasur, empresa que manté les explotacions mineres fins avui. El 1994 es va celebrar el Primer Centenari de les Viles de Peñarroya i Pueblonuevo del Terrible, any que es van realitzar gran varietat d'actes commemoratius.

Referències

Enllaços externs

  • Peñarroya-Pueblonuevo - Sistema d'Informació Multiterritorial d'Andalusia
  • Vegeu aquesta plantilla
Adamuz  · Aguilar de la Frontera  · Alcaracejos  · Almedinilla  · Almodóvar del Río  · Añora  · Baena  · Belalcázar · Belmez  · Benamejí  · Bujalance  · Cabra  · Cañete de las Torres  · Carcabuey  · Cardeña  · Castro del Río  · Conquista  · Còrdova  · Doña Mencía  · Dos Torres  · El Carpio  · El Guijo  · El Viso  · Encinas Reales  · Espejo  · Espiel  · Fernán-Núñez  · Fuente Carreteros  · Fuente la Lancha  · Fuente Obejuna  · Fuente Palmera  · Fuente-Tójar  · Guadalcázar  · Hinojosa del Duque  · Hornachuelos  · Iznájar  · La Carlota  · La Guijarrosa  · La Granjuela  · La Rambla  · La Victoria  · Los Blázquez  · Lucena  · Luque  · Montalbán de Córdoba  · Montemayor  · Montilla  · Montoro  · Monturque  · Moriles  · Nueva Carteya  · Obejo  · Palenciana  · Palma del Río  · Pedro Abad  · Pedroche  · Peñarroya-Pueblonuevo  · Posadas  · Pozoblanco  · Priego de Córdoba  · Puente Genil  · Rute  · Santa Eufemia  · Santaella  · San Sebastián de los Ballesteros  · Torrecampo  · Valenzuela  · Valsequillo de Córdoba  · Villa del Río  · Villafranca de Córdoba  · Villaharta  · Villaralto  · Villaviciosa de Córdoba  · Villanueva de Córdoba  · Villanueva del Duque  · Villanueva del Rey  · Zuheros
Registres d'autoritat
Bases d'informació