Pleuronectiformes

Pleuronectiformes
Taxonomia



Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Pleuronectiformes Linnaeus, 1758


Famílies
Subordre Psettodoidei Psettodidae Subordre Pleuronectoidei Citharidae Scophthalmidae Bothidae Pleuronectidae Paralichthyidae Achiropsettidae Samaridae Subordre Soleoidei Soleidae Achiridae Cynoglossidae^[1]^[2]^[3]

Els pleuronectiformes constitueixen un ordre de peixos osteïctis, generalment marins, i plans. Es classifiquen en 7 famílies, 120 gèneres i més de 500 espècies (35 de les quals són pròpies de la Mediterrània), les més importants de les quals són les dels pleuronèctids, la dels soleids i la dels bòtids.

Morfologia

Tenen el cos molt aplanat, de forma oval i asimètric amb els ulls a la banda pigmentada i molt propers l'un de l'altre a la cara ocular. L'altra cara, la que reposa sobre el fons, s'anomena cara cega i no té pigments.
La majoria dels òrgans també són asimètrics: la boca és esbiaixada, la part davantera del crani és deformada, etc.
Aletes dorsal i caudal molt desenvolupades, puix que comprenen gairebé totes dues vores del cos.
No tenen bufeta natatòria.
Presenten colors mimètics amb l'entorn.^[4]

Reproducció

Els ous són pelàgics i les larves, simètriques, neden normalment i pateixen un complex procés de metamorfosi abans d'arribar al fons.

Alimentació

Són carnívors.

Hàbitat

Són bentònics en estat adult i habiten als fons sorrencs, on descansen sobre la banda despigmentada del cos.^[5]

Costums

Es poden enterrar a la sorra i neden mitjançant ondulacions del cos i les aletes.

Referències

↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ The Taxonomicon (anglès)
↑ MarineSpecies.org (anglès)
↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 262.
↑ «Pleuronectiformes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.