Premi Simone de Beauvoir

Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Simone de Beauvoir
Imatge
Tipusguardó Modifica el valor a Wikidata
EpònimSimone de Beauvoir Modifica el valor a Wikidata
Vigència2008 Modifica el valor a Wikidata - 
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata

Lloc webprixsimonedebeauvoir.com Modifica el valor a Wikidata

El Premi Simone de Beauvoir per a la llibertat de les dones (en francès: Prix Simone de Beauvoir pour la des liberté des femmes), conegut com a Premi Simone de Beauvoir, és un premi internacional creat l'any 2008.

Amb el suport de la Universitat Denis Diderot de París, i en homenatge a l'escriptora i filòsofa francesa Simone de Beauvoir, reconeguda internacionalment per la seva aportació al feminisme i a la defensa dels drets de la dona, s'atorga amb caràcter anual a qui promogui la llibertat de les dones al món.[1]

Guardonades

  • 2008: Taslima Nasrin, bengalí, i Ayaan Hirsi Ali, neerlandesa
  • 2009: Campanya «Un milió de signatures per a l'abrogació de les lleis discriminatòries cap a les dones a Iran».[2]
  • 2010: Ai Xiaoming, professora del Departament de Llengua i Literatura Xineses de la Universitat Sun Yat-sen i Guo Jianmei i advocada de l'ONG Women's Law Studies and Legal Aid Center de la Universitat de Pequín.[3]
  • 2011: Liudmila Ulítskaya, novel·lista russa.[4]
  • 2012: Associació Democràtica Tunicina de Dones
  • 2013: Malala Yousafzai, pakistanesa
  • 2014: Michelle Perrot, pionera francesa dels estudis de dones i de gènere
  • 2015: Museu Nacional de Dones Artistes, Washington DC, l'únic museu del món enterament dedicat a la creativitat artística de les dones.[5]
  • 2016: Guisi Nicoli, alcaldessa de Lampedusa, per la seva implicació en l'acolliment de persones migrants a l'illa i l'esforç per aconseguir l'acceptació per part de la població.[6]
  • 2017: Barbara Nowacka, política polonesa
  • 2018: Asli Erdogan, escriptora i activista pels drets humans turca
  • 2019: Sara Garcia Gross, educadora salvadorenya, acadèmica, activista pels drets de les dones i el dret a l'avortament.[7]

Referències

  1. «Simone de Beauvoir», 07-01-2013. Arxivat de l'original el 2015-09-21. [Consulta: 7 gener 2013].
  2. «Página oficial Noticias», 04-12-2008. Arxivat de l'original el 29 de gener de 2013. [Consulta: 7 gener 2013].
  3. Beauvoir, Prix Simone De. «Prix Simone de Beauvoir pour la liberté des femmes: Communiqué de presse». Prix Simone de Beauvoir pour la liberté des femmes. [Consulta: 16 novembre 2016].
  4. Sputnik. «Lioudmila Oulitskaïa obtient le prix Simone de Beauvoir (médias)». fr.rian.ru. [Consulta: 16 novembre 2016].
  5. «National Museum of Women in the Arts - Prix Simone de Beauvoir (...) - Prix Simone de Beauvoir pour la liberté des femmes». www.prixsimonedebeauvoir.com. [Consulta: 16 novembre 2016].
  6. «Giusi Nicolini, la leona de Lampedusa, ganó Premio Simone de Beauvoir 2016 · Global Voices en Español». Global Voices en Español, 08-02-2016. [Consulta: 16 novembre 2016].
  7. «Sara García Gross: Los retrocesos en nuestra región repercuten en nuestros cuerpos y en nuestras vidas». France24, 15-01-2019. [Consulta: 24 agost 2019].