Robert Langer

Infotaula de personaRobert Langer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Robert s.langer Modifica el valor a Wikidata
29 agost 1948 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Albany (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola d'Enginyeria de la Universitat Cornell
Institut de Tecnologia de Massachusetts - enginyeria química (–1974)
Universitat Cornell - enginyeria química (–1970)
The Milne School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDrug delivery (en) Tradueix, biotecnologia i enginyeria biomèdica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióinventor, biotecnòleg, enginyer, enginyer químic, professor d'universitat, bioquímic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Institut de Tecnologia de Massachusetts Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
FII 4th Edition in Riyadh (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralSamir Mitragotri, Elazer R. Edelman (en) Tradueix, W. Mark Saltzman, Ali Khademhosseini i Elazer Reuven Edelman (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2023)  Premi Paul Janssen de recerca biomèdica../... 46+ Modifica el valor a Wikidata

Robert Langer (Albany, EUA 1948) és un enginyer químic i professor universitari nord-americà especialista en biotecnologia.

Biografia

Va néixer el 29 d'agost de 1948 a la ciutat d'Albany, capital de l'estat de Nova York. Va estudiar enginyeria química a la Universitat Cornell, i posteriorment es doctorà en l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), d'on és actualment professor.

Recerca científica

Ajudant de Judah Folkman entre 1974 i 1977, posteriorment es distingí com a investigador de la biotecnologia, especialment en els àmbits dels sistemes de subministrament de drogues i l'enginyeria de teixits. És considerat un pioner de moltes noves tecnologies, incloent els sistemes de subministrament transdermals, que permeten l'administració de medicaments o l'extracció dels anàlits del cos a través de la pell amb agulles o altres mètodes invasius. Juntament amb el seu grup de recerca ha fet importants avanços en l'enginyeria de teixits, com la creació de l'enginyeria vascularitzada de teixits musculars i dels vasos sanguinis.

El juny de 2008 ha estat guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, juntament amb Sumio Iijima, Shūji Nakamura, George Whitesides i Tobin Marks, pels seus treballs al voltant de la nanotecnologia.

Enllaços externs

  • (anglès) Pàgina personal al MIT Arxivat 2011-12-04 a Wayback Machine.
  • (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Premi d'Investagació Científica i Tècnica 2008 Arxivat 2010-05-04 a Wayback Machine.


  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Alberto Sols  · 1982: Manuel Ballester  · 1983: Lluís Santaló  · 1984: Antonio García Bellido  · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth  · 1986: Antonio González  · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit  · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky  · 1989: Guido Münch  · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía  · 1991: Francisco Bolívar  · 1992: Federico García Moliner  · 1993: Amable Liñán  · 1994: Manuel Elkin Patarroyo  · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante  · 1996: Valentí Fuster  · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca  · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez  · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno  · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo  · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith  · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee  · 2003: Jane Goodall  · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg  · 2005: António Damásio  · 2006: Juan Ignacio Cirac  · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence  · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks  · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson  · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke  · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti  · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner  · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN  · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky  · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna  · 2016: Hugh Herr  · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO  · 2018: Svante Pääbo  · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz  · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès
Registres d'autoritat
Bases d'informació