Robert de Montessus de Ballore
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 maig 1870 Villeurbanne (França) |
| Mort | 26 gener 1937 (66 anys) Arcaishon (França) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de París |
| Tesi acadèmica | Sur les fractions continues algébriques (1905 ) |
| Director de tesi | Paul Appell |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, fracció, applied statistics (en)  , teoria de la probabilitat i teoria de l'aproximació |
| Ocupació | matemàtic, editor col·laborador, professor d'universitat |
| Família | |
| Família | Bernard de Montessus |
| Cònjuge | Suzanne Montaudon |
| Pare | Philippe Bernard de Montessus de Ballore (en) |
| Germans | Fernand de Montessus de Ballore |
Premis
| |
 | |
Robert de Montessus de Ballore (Villeurbanne, 20 de maig de 1870 - Arcaishon, 26 de gener de 1937) va ser un matemàtic francès.
Vida i obra
Nascut als afores de Lió, fill d'una aristocràtica família de Borgonya, va cursar els estudis secundaris a Saint-Étienne (Loira). El 1889, en tenir dificultats econòmiques la família, s'allista a l'exèrcit que deixa el 1893 per una feina al ferrocarril de París-Lió-Mediterrani.[1] El 1895 és nomenat professor del col·legi jesuïta d'Évreux on coneix Robert d'Adhémar, amb qui mantindrà una gran amistat. Comença els seus estudis per graduar-se, tot i continuar donant classes de matemàtiques als col·legis d'Yzeure i de Senlis. El 1901 obté la graduació en ciències i matemàtiques a la Sorbona i comença immediatament la tesi doctoral dirigida per Paul Appell.[2] El 1905 aconsegueix el doctorat amb una tesi sobre funcions algebraiques contínues.[3]
A partir de 1902 va ser professor de la universitat catòlica de Lilla, a instàncies de Robert d'Adhémar, que també era professor allà. Però durant la primera guerra mundial s'allunya de la ciutat i aconsegueix donar algunes classes a la universitat de París. Acabada la guerra, es troba sense feina a Lilla, que ha estat molt castigada per les bombes,[4] i el 1924 troba un lloc de treball a la Oficina Nacional de Meteorologia de París, càrrec que tindrà fins a la seva mort.[5]
La seva obra matemàtica està composta per una seixantena d'articles i una desena de llibres. Els temes en els que va fer aportacions més originals van ser els aproximants de Padé, resolució d'equacions, funcions el·líptiques i el càlcul de probabilitats.[6]
Al final de la seva vida, va emprendre la tasca de publicar un Index Generalis que recollís tots els coneixements científics publicats durant l'any.[7] La seva filla encara va dirigir les edicions d'alguns anys posteriors a la seva mort.
Referències
- ↑ Le Ferrand, 2010b, p. 2.
- ↑ Le Ferrand i Le Ferrand, 2011, p. 12.
- ↑ Taggu, 2002, p. 14.
- ↑ Le Ferrand, 2010b, p. 4.
- ↑ Le Ferrand, 2010a, p. 1.
- ↑ Le Ferrand, 2010b, p. 7-8.
- ↑ Le Ferrand, 2010a, p. 4 i ss..
Bibliografia
- Le Ferrand, Hervé «Robert de Montessus de Ballore, mathématicien, éditeur de l'Index Generalis 1919-1937» (en francès). Hal, 2010a, pàg. 1-13.
- Le Ferrand, Hervé «Notes sur la vie et l'oeuvre de Robert de Montessus de Ballore 1870-1937» (en francès). Hal, 2010b, pàg. 1-16.
- Le Ferrand, Hervé; Le Ferrand, Martine «Deux frères scientifiques de renom : Fernand et Robert de Montessus de Ballore» (en francès). Bulletin de la SABIX, Vol. 48, 2011, pàg. 49-62. ISSN: 0989-3059.
- Redaction «Robert de Montessus de Ballore (1870-1937)» (en francès). Journal de Mathématiques Pures et Appliquées, Vol. 16, Num. 4, 1937, pàg. 426-427. DOI: 10.1038/140226a0. ISSN: 0021-7824.
- Taggu, Murad S. «Bachelier and His Times: A Conversation with Bernard Bru». A: Helyette Geman, Dilip Madan, Stanley R. Pliska, Ton Vorst (eds.). Mathematical Finance - Bachelier Congress 2000 (en anglès). Springer, 2002, p. 1-40. ISBN 978-3-642-08729-5.
- Villat, Henri «Count Robert de Montessus de Ballore» (en anglès). Nature, Vol. 140, 226, 1937. DOI: 10.1038/140226a0. ISSN: 1476-4687.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Robert de Montessus de Ballore» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
