Roggianita

Roggianita
Fórmula química	Ca₂Be(OH)₂Al₂Si₄O13·2.5H₂O
Epònim	Aldo G. Roggiani (en)
Localitat tipus	Alpe Rosso, Orcesco, Druogno, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.GB.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GB.20
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.21
Dana	77.1.7.4
Heys	16.10.29
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 18,33 Å; c = 9,16 Å;
Color	blanc, groc clar
Exfoliació	perfecta en {110}
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,527 nε = 1,535
Birefringència	δ = 0,008
Impureses comunes	Sr, Na, K
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1968-015
Símbol	Rog
Referències	[1]

La roggianita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les zeolites. Rep el nom en honor d'Aldo Giuseppe Roggiani (1914-1986), professor de ciències italià, qui va trobar el primer exemplar. Va escriure molts treballs sobre la mineralogia de la regió d'Ossola.

Característiques

La roggianita és un silicat de fórmula química Ca₂Be(OH)₂Al₂Si₄O₁₃·2.5H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1969. Cristal·litza en el sistema tetragonal.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la roggianita pertany a «09.GB - Tectosilicats amb H₂O zeolítica, amb cadenes de connexions senzilles de 4-enllaços» juntament amb els següents minerals: amonioleucita, analcima, hsianghualita, lithosita, leucita, pol·lucita, wairakita, kirchhoffita, laumontita, yugawaralita, goosecreekita, montesommaïta i partheïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Alpe Rosso, a la localitat de Druogno, dins la província de Verbano-Cusio-Ossola (Piemont, Itàlia). També ha estat descrita en altres indrets del Piemont i a la Província d'Sverdlovsk (Rússia). Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències