La part oriental del terme municipal se situa en els estreps de la serra d'Irta.
Història
Té com a primer antecedent poblacional el castell musulmà de Polpís i un petit caseriu situat als seus peus; en 1190Alfons II (1157-1196) fa un intent fallit de conquesta amb l'ajuda de l'orde del Temple, a la qual promet el senyoriu, conquistat el 1233 per Jaume I (1208-1276) i donat a l'orde de Calatrava, en poder de la qual roman fins a 1280, en què el mestre del Temple fa acomplir la promesa d'Alfons II i s'adjudica el senyoriu; en 1280, aquest li donà carta de població en febrer del 1287, a Fur de València; en 1319 recau en l'orde de Montesa dintre de la comanda d'Alcalà; en 1616 passa a dependre d'Alcalà de Xivert del qual es va separar a les primeries del segle xix.
Demografia
En l'últim terç del segle xix la població creix fins a arribar a un màxim el 1910. En tot el segle xx s'evidencia un fort retrocés demogràfic, sols aturat en el començament del segle xxi, aprofitant el fort creixement econòmic generalitzat.
Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població[1]
Font: Institut Nacional d'Estadística
Evolució demogràfica (des de 2000) Censos de població
Font: Institut Nacional d'Estadística
Evolució demogràfica en els darrers anys Padró d'habitants[2]
Malgrat que darrerament s'hi nota l'activitat turística propiciada per la propera Peníscola la principal activitat econòmica és l'agricultura de secà (oliva, ametla garrofa) i en menor mida el taronger. La indústria està representada per algunes empreses dedicades al marbre i una fàbrica de prefabricats de formigó.
↑Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.175 [Consulta: 29 abril 2020].
↑Junta Electoral de Zona de Vinaròs «Relación de candidaturas proclamadas para las elecciones municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 12. inserció=1870 [Consulta: 27 març 2020].
↑Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Santa Maddalena de Polpís», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
↑Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Santa Magdalena de Polpís. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].
Enllaços externs
Web de Santa Magdalena de Polpís Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine. En aquesta pàgina podeu trobar tota la informació relacionada amb el poble.
Polpís, terra cremada Fets esdevinguts al poble durant la Guerra Civil, amb una introducció sobre el context històric, social i polític.
País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..