Swarm (nau espacial)

Swarm
Visió artística de les tres naus espacials Swarm
Visió artística de les tres naus espacials Swarm
OperadorESA
Contractistes principalsAstrium
Tipus de missió3 orbitadors terrestres - Mesurament camp geomagnètic
Data de llançament22 novembre del 2013
Vehicle de llançamentRókot/Briz-KM
Lloc de llançamentPlesetsk Site 133/3
Durada de la missió4 anys (programat)
Lloc webeoPortal - SWARM
MassaEn sec: 369 kg
En moll: 468 kg
Total: 1500 kg
Dimensions1 m x 1.5 m x 9 m
Font d'energiaPanell solar: 608 watts
Elements orbitals
Sistema de referènciaGeocèntric
RègimÒrbita polar
InclinacióSWARM A: 87,4º
SWARM B: 87,4º
SWARM C: 88º
ApoàpsideSWARM A: ≤460 km
SWARM B: ≤460 km
SWARM C: ≤530 km
Període orbital15
Instruments
Instruments principalsVFM: Vector Field Magnetometer
ASM: Absolute Scalar Magnetometer
EFI: Electric Field Instrument
ACC: Accelerometer
LRR: Laser Range Reflector
Transponedors
TransponedorsBanda S
Amplada de banda6Mbit/s descàrrega
4kbit/s pujada

Swarm és una missió de l'Agència Espacial Europea (ESA) per estudiar el camp magnètic terrestre. Els mesuraments d'alta resolució i precisió de la força, direcció i variacions del camp magnètic terrestre, complementat amb mesuraments de navegació precisa, acceleròmetres i camp elèctric, proporcionaran dades essencials per modelar el camp geomagnètic i la seva interacció amb altres aspectes físics del sistema terrestre. Els resultaran oferirant una visió única de l'interior de la Terra des de l'espai, proporcionant dades sobre la composició i processos de l'interior per a ser estudiats en detall i augmentar el coneixement dels processos atmosfèrics i els patrons de circulació dels oceans que afecten al clima.

Resum

L'objectiu general de la missió Swarm és construir sobre l'experiència de les missions Ørsted i CHAMP i per proporcionar el millor mesurament del camp geomagnètic (mesuraments multipunt) i la seva evolució en el temps, per tenir noves idees sobre el sistema de la Terra mitjançant la millora de la comprensió de l'interior de la Terra i el clima.[1]

La constel·lació Swarm consisteix en tres satèl·lits situats en tres òrbites polars diferents, dos volant un al costat de l'altre a una altitud de 450 km i un tercer a una altitud de 530 km.[2][3] El 13 de febrer de 2013, el llançament va ser posposat a causa de "problemes del llançador" per a l'octubre de 2013.[4] L'ESA va contractar a Astrium per desenvolupar i fabricar tres orbitadors,[2] mentre que Eurockot va proporcionar els serveis de llançament.[5] El llançament va ser posposat i reprogramat a les 12:02:29 GMT (7:02:29 a.m. EST) del 22 de novembre de 2013, des del Cosmòdrom de Plessetsk, Rússia.[6]

Càrrega útil

La càrrega útil de les tres naus espacials consisteix dels següents instruments:[3]

Història de la missió

Prellançament

Els tres satèl·lits SWARM van arribar al Cosmòdrom de Plessetsk en setembre de 2013 per iniciar les proves finals abans d'abastir-los de combustible i la seva incorporació al vehicle de llançament Rókot.[7]

Llançament

La constel·lació SWARM va ser llançada amb èxit a bord d'un Rókot/Briz-KM el 22 de novembre de 2013.[8]

Vegeu també

Referències

  1. ESA. «SWARM». eoPortal. [Consulta: 21 agost 2013].
  2. 2,0 2,1 «Swarm mission». Arxivat de l'original el 2013-04-05. [Consulta: 17 març 2013].
  3. 3,0 3,1 SWARM Technical Annex, 2004
  4. World wide launch schedule (April 24, 2013)
  5. Eurockot to launch two ESA Earth observation missions, 9 April 2010
  6. «Satellites packed like sardines». ESA, 08-11-2013. [Consulta: 11 novembre 2013].
  7. «Preparing to Launch SWARM». ESA, 19-09-2013. [Consulta: 19 setembre 2013].
  8. «Esa's satellite Swarm launch to map Earth's magnetism». BBC News, 22-11-2013.

Enllaços externs

  • Entrada de la missió al lloc web de l'ESA
  • Pàgina del SWARM a eoPortal
  • Vegeu aquesta plantilla
Instal·lacions
Comunicacions
Programes
Antecessors
Relacionat
Ciència
Física solar
  • ISEE-2 (1977–1987)
  • Ulysses (1990–2009)
  • SOHO (1995–actualitat)
  • Cluster II (2000–actualitat)
  • Solar Orbiter (2020–actualitat)
  • Lagrange (dècada de 2020)
Ciència planetària
Astronomia
i cosmologia
Observació terrestre
Vol espacial
tripulat
Telecomunicacions
Demostració
tecnològica
Cancel·lat i proposat
Fracassat
  • Vegeu aquesta plantilla
Futurs vols espacials
Tripulats
2021
2022
  • Gaganyaan
  • Space Adventures Crew Dragon
2023+
Robòtics
2021
  • ALOS-3
    • Orion
    • Lunar Flashlight
    • NEA Scout
    • BioSentinel
    • SkyFire
    • Lunar IceCube
    • CuSP
    • LunaH-Map
    • EQUULEUS
    • OMOTENASHI
    • ArgoMoon
    • Cislunar Explorers
    • CU-E3
    • Team Miles
  • Astrobotic M1 / Asagumo / YAOKI (juliol)
  • B330
  • Boeing Orbital Flight Test 2
  • CAPSTONE
  • Chandrayaan-3
  • DART / LICIA (juliol)
  • GSAT-20
  • Inmarsat-6 F1
  • IXPE (octubre)
  • James Webb Space Telescope (octubre)
  • Landsat 9
  • Naüka / Braç Robòtic Europeu
  • Lucy (octubre)
  • Luna 25 (octubre)
  • Nova-C (octubre)
  • Prichal (setembre)
  • PTScientists
  • QZS-1R
  • RAISE-2 / Hibari / Z-Sat / DRUMS / ASTERISC / ARICA / NANODRAGON / KOSEN-1
  • Tianhe
  • SES-17
  • SNC Demo-1 (setembre)
  • SpaceX CRS-22
  • Wentian
  • XPoSat (novembre)
2022
  • Aditya-L1 (gener)
  • ALOS-4
  • Biomass (octubre)
  • EarthCARE (juny)
  • Euclid (juny)
  • Garatéa-L
  • Hakuto-R M1
  • HTV-X1
  • JUICE (juny)
  • Artemis I (agost)
  • KPLO (agost)
  • NISAR (setembre)
  • PACE
  • PROBA-3
  • Psyche (agost)
  • RAISE-3 / NUCube1 / KOSEN-2 / WASEDA-SAT-ZERO
  • Rosalind Franklin astromòbil i Kazachok mòdul de descens
  • Soyuz GVK-1
  • Space RIDER
  • SpaceX Starship (1a sortida de Mart)
  • SWOT (abril)
  • TEREX-1
  • TROPICS
  • Türksat 6A
  • XL-1 (desembre)
  • XRISM / SLIM
2023+
  • Chang'e 6 (2023 o 2024)
  • Europa Clipper (2023 if on SLS, else 2022–2025)
  • FLEX (2023)
  • Hera / APEX / Juventas (2023)
  • Luna 26 (2023)
  • Shukrayaan-1 (2023)
  • Spektr-UV (2023)
  • SPHEREx (2023)
  • GOES-U (2024)
  • Luna 27 (2024)
  • MMX (2024)
  • Luna 28 (2025+)
  • PLATO (2026)
  • Venera-D (2026 o 2031)
  • ARIEL (2028)
  • ATHENA (2031)
  • LISA (2034)
TBA
  • Energia-100
  • Europa Lander (2025?)
  • KiwiSAT
  • LiteBIRD (Anys 2020)
  • WFIRST (A mitjans de la dècada de 2020)
  • Llista de missions proposades a la Lluna
  • Llista dels observatoris espacials proposats

Viccionari