Ulex parviflorus
 Gatosa al desembre a Collserola | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Genisteae |
| Gènere | Ulex |
| Espècie | Ulex parviflorus  Pourr. |
| Subespècies | |
| |
La gatosa[1] (gatova a les Illes Balears) o argelaga[2][nb 1] (Ulex parviflorus) és un arbust mediterrani, molt espinós, i amb una abundosa florida hivernal o primaveral de flors grogues.[3]
És un arbust de fins a 1,5 o 2 metres d'altura,[4] amb espines llenyoses (branques modificades) ramificades[5] però no gaire[4] i de menys d'un mil·límetre de diàmetre[4] que formen un angle obert amb la tija.[5] Branques i espines són d'un color verd intens,[5] mentre que les fulles són escasses i petites (4-5 mm, linears).[5]
La flor papilionàcia apareix amb gran abundància[5] sobre les espines, solitària o en feixos.[4] És petita (7-8 mm), amb calze i corol·la grocs.[5] Floreix tot l'hivern, si bé sovint comença a la tardor i s'allarga fins a la primavera.[5][4]
És molt comuna en brolles de totes les contrades mediterrànies de Catalunya i el País Valencià i a les Pitiüses.[4][5] Cap al nord s'estén per les zones costaneres del Llenguadoc i la Provença.[6]
Notes
- ↑ El Termcat recull aquesta espècie com una de les accepcions d'argelaga, tot i que el DIEC reserva el terme per a Genista scorpius. Vegeu «argelaga». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
Referències
- ↑ «gatosa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «argelaga». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 16 maig 2012].
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 76. ISBN 84-7306-407-0.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbres. (8a. ed. 1988). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1958. ISBN 84-85135-41-5.
- ↑ «Ulex parviflorus» (en francès). Tela Botanica - France métro.
