Victor Aragon

Infotaula de personaVictor Aragon
Biografia
Naixement9 desembre 1806 Modifica el valor a Wikidata
Millars (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1886 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Montpeller (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAvesa Modifica el valor a Wikidata
Conseller general Cantó de Ceret
1864 – 1870 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, polític Modifica el valor a Wikidata
Premis
  •  Oficial de la Legió d'Honor Modifica el valor a Wikidata

Victor Aragon (Millars (Rosselló), 9 de desembre del 1806 - Montpeller, 1886) va ser un erudit, escriptor i jurista molt influent a la societat nord-catalana del segle xix.

Biografia

Després d'estudiar dret, Victor Aragon fou successivament substitut al tribunal de Ceret, procurador del rei de França a Sant Africa (Occitània) i a Perpinyà abans de ser conseller al Tribunal d'Apel·lació de Montpeller. Fou el primer president de cambra en aqueixa mateixa entitat i finalment, arran d'un decret el setembre de 1874, president del Tribunal de Chambéry. Es jubilà el 9 de gener de 1874, i rebé el nomenament de president honorari del Tribunal d'Apel·lació de Montpeller.

Feu una feina important de recerca sobre la història local (sobretot respecte a Força Real). A més, publicà algunes novel·les populars amb el pseudònim d'Isidro de la Vallobera.

També fou membre de l'Acadèmia de Savoia a partir del 8 d'abril de 1875. Morí a Montpeller (Occitània) el 1886.

Obres

  • Etude historique sur le Castell de Força Real (Pyrénées-Orientales) : Notice historique, religieuse et topographique sur Força Réal. Perpinyà: Librairie d'Honoré St. Martori (impr. A. Tastu), 1859.  («exemplar digitalitzat».)
  • «Recherches sur la voie romaine en Roussillon». Bulletin de la Société languedocienne de géographie, tome II, 1879, pàg. 222-234.
  • Voltaire et le dernier gouverneur du chateau de Salses: trois lettres inédites de Voltaire. Montpellier: Impr. de Boehm et fils, 1880. 
  • Diane de Joannis, marquise de Ganges, sa vie, sa mort tragique. Montpellier - Paris: Camille Coulet - A. Delahaye et E. Lecrosnier, 1881. 
  • «Le Roussillon aux premiers temps de sa réunion a la France. Chronique du XVIIe siècle (1659-1666-1674)». Académie des sciences et lettres de Montpellier. Section des lettres, tome 7, 1882, pàg. 146.
  • Isidro de la Vallobera. Le mas de l'Alleu ou les Trabucayres en Roussillon. Perpinyà: Charles Latrobe, imprimeur-libraire, 1884. 
Registres d'autoritat