Yulian Sokhotski

Infotaula de personaYulian Sokhotski

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pl) Julian Karol Sochocki Modifica el valor a Wikidata
2 febrer 1842 Modifica el valor a Wikidata
Varsòvia (Tsarat de Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 desembre 1927 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi, Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Sant Petersburg
Universitat de Varsòvia
Tesi acadèmicaSobre les integrals definides i les funcions utilitzades per l'expansió de les sèries (1873)
Director de tesiPafnuti Txebixov
Aleksandr Korkin (examinadors)
Es coneix perFórmula Sokhotski-Plemelj[1]
Polinomis de Laguerre
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres, anàlisi matemàtica i àlgebra Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Sant Petersburg
Institut d'Enginyers Civils
Membre de
ProfessorsPafnuti Txebixev Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • Teorema de Casorati-Weierstrass
  • teorema de Sokhotski-Plemelj Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesVasili Sokhotsky i Iozefa Levandovska

Yulian-Karl Vasilievitx Sokhotski (1842-1927) va ser un matemàtic rus.

Vida i Obra

Sokhotski va fer els seus estudis secundaris a Varsòvia. El 1861 es va matricular a la universitat de Sant Petersburg, però només hi va romandre un any, ja que l'any següent es va matricular a la universitat de Varsòvia, estudiant matemàtiques gairebé pel seu compte. El 1867 va defensar la seva tesi de master a la universitat de Sant Petersburg, on el van examinar Óssip Sómov i Pafnuti Txebixov. La dissertació incloïa un teorema, atribuït a Felice Casorati, sobre el comportament d'una funció en les proximitats d'un punt essencialment singular.[2]

A partir de 1868 va ser professor assistent a la universitat de Sant Petersburg, fins que el 1873 va defensar la tesi doctoral davant de Pafnuti Txebixov i Aleksandr Korkin, passant a ser professor extraordinari. A partir de 1883 va ser professor titular fins que es va retirar el 1923.[3]

Sokhotski és conegut pels seus treballs en àlgebra avançada, inclosa la teoria de nombres algebraica. Els seus llibres La solució de les equacions algebraiques (1882) i Principis de la teoria de nombres (1888) van ser reconeguts com a texts bàsics en totes les universitats russes.[4]

Referències

  1. ↑ Kress, 2014, p. 112.
  2. ↑ Ermolaeva, 1999, p. 248.
  3. ↑ Youschevitch, 2008, p. Dictionary of Scientific Biography.
  4. ↑ Ermolaeva, 1999, p. 248-249.

Bibliografia

  • Ermolaeva, N.S. «Julian Vasil'evich Sokotskiỉ» (en (anglès)). American Mathematical Society translations, Vol. 188, 1999, pàg. 247-250. ISSN: 0065-9290.
  • Kress, Rainer. Linear Integral Equations (en (anglès)). Springer, 2014. ISBN 978-1-4614-9592-5. 
  • Van Assche, Walter. Asymptotics for Orthogonal Polynomials (en (anglès)). Springer, 1987. ISBN 3-540-18023-0. 

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Yulian Sokhotski» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Youschevitch, A.P. «Sokhotsky, Yulian-Karl Vasilievich». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 octubre 2017].
Registres d'autoritat