Kotava

Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2020)
Infotaula de llenguaKotava
Tipusllengua construïda i llengua auxiliar Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants50
RànquingNo és entre les 100 primeres
(Ethnologue, 1996)
Oficial aCap país
Autòcton deTerra
EstatArreu del món
Classificació lingüística
Llengua planificada
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3avk Modifica el valor a Wikidata
SILAVK
Glottologkota1280 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listavk Modifica el valor a Wikidata
IETFavk Modifica el valor a Wikidata

El kotava (pronúncia pronúncia (?·pàg.)) és una llengua auxiliar planificada creada per Staren Fetcey el 1978.

Història

Característiques

Classificació genètica

Com que és una llengua construïda, el kotava no està genealògicament relacionat amb l'idioma de cap grup ètnic.

Alfabet

El kotava s'escriu amb l'alfabet llatí. L'alfabet no inclou les lletres h i q, que no es fan servir, excepte en expressions matemàtiques i noms estrangers no assimilats. Les 24 lletres de l'alfabet[1] són:

Lletra a b c d e f g i j k l m
n
o p r s t u v w x y z
AFI a b ʃ d ɛ̯ f g i ʒ k l m n o p r s t u v w x j z

Consonants

La classificació de les consonants és la següent:

Bilabial Labio-
dental
Alveolar Post-
alveolar
Palatal Velar Glotal
Oclusiva p b t d k g
Nasal m n
Vibrant simple r
Fricativa f v s z ʃ ʒ x
Aproximant lateral l
Aproximant j

Vocals

El sistema vocàlic té cinc timbres (a, e, i, o, u, que corresponen als mateixos valors en català de a, e, i, o, u). No fa distinció en la longitud de les vocals i tampoc no hi ha vocals nasalitzades. Hi ha sis diftongs decreixents: uj, oj, ej, aj.

Tolera un alt grau de variació. Per exemple, /e/ va des de [e] (é catalana) fins a [ɛ] (è catalana). Aquestes diferències gairebé sempre depenen de l'idioma matern dels parlants. Hom pot usar una oclusiva glotal sorda entre vocals adjacents en algunes oracions, especialment si les vocals són les mateixes, com a aal (arbre) i pruveeem (pomes).


Frontal Posterior
Tancada i u
Mitjana e o
Oberta a

Exemples de text

Kot ayik sokoblir nuyaf is miltaf gu bagaliuca is rokeem. Va ova is jiluca in sodigir isen kottan is artan va sint beron gotegid.
  • Parenostre:

Redusik va cin, sotigis koe kelt,
Rinaf yolt djay tir tumtaf ‼
Rinafa gazara djay pir ‼
Rinafa jugemenaca djay zo skud moe Tawuz dum koe kelt ‼
Va vieleaf beg pu cin revieleon djay zilil ‼
Gu cin va kanta djay ixel ‼
Isen cin dere ixev pu kantasik va int.
Va cin ko zoera djay me stal,
voxe djay askil da va rotura ilbuluv ‼
Kiren gijarotiuca is aliuca sotir ke to rin kotabon.
Ae!

Frases d'ús corrent

Heus aquí algunes frases útils en kotava, amb transcripció AFI:

  • Hola: Kiavá Kiavá (?·pàg.) /kiaˈva/
  • Que parles kotava?: Kas kotavul ? /kas kotaˈvul/
  • Com estàs?: Tokinde vil ? Tokinde vil ? (?·pàg.) /toˈkindɛ vil/
  • Com et dius?: Tok rinaf yolt tir ? /tok riˈ naf jolt tir/
  • Em dic…: Jinaf yolt tir… /ʒiˈnaf jolt tir…/
  • Què és això?: Tokcoba batcoba tir ? Tokcoba batcoba tir ? (?·pàg.) /tokˈʃoba batˈʃoba tir/
  • Això és…: Batcoba tir… /batˈʃoba tir/
  • M'agrada aquest: Va batcoba albá /va batˈʃoba alˈba/ o Batcoba va jin puver /batˈʃoba va jin puˈvɛr/
  • Pren: Batse Batse (?·pàg.) /ˈbatsɛ/
  • Està bé: Anye Anye (?·pàg.) /ˈaɲɛ/
  • Si us plau: Vay Vay (?·pàg.) /vaj
  • Gràcies: Grewá Grewá (?·pàg.) /grɛˈwa/
  • De res: Loxe Loxe (?·pàg.) /ˈloxɛ/
  • Una cervesa, si us plau: Va erot vay ‼ Va erot vay ‼ (?·pàg.) /va ɛˈrot vaj/
  • Quant?: Tokote ? Tokote ? (?·pàg.) /toˈkotɛ/
  • A la vostra salut! (brindis): Va uliranya /va uliˈraɲa/
  • Salut! (si hom esternuda): Va galuca ! Va galuca ! (?·pàg.) /va gaˈluʃa/
  • No t'entenc: Va rin me gildá Va rin me gildá (?·pàg.) /va rin ˈmɛ gilˈda/
  • És un dia bonic: Kewar Kewar (?·pàg.) /kɛˈwar/
  • T'estimo: Va rin rená Va rin rená (?·pàg.) /va rin rɛˈna/
  • Bon dia: Va kiavafiz Va kiavafiz (?·pàg.) /va kiavaˈfiz/
  • Bon vespre: Va kiavaviel Va kiavaviel (?·pàg.) /va kiavaviˈɛl/
  • Bona nit: Va mielcekany Va mielcekany (?·pàg.) /va miɛlʃɛˈkaɲ/
  • A reveure: Divkiavá Divkiavá (?·pàg.) /divkiaˈva/
  • Adéu: Va done /va ˈdonɛ/
  • Pau: Va dili ! Va dili ! (?·pàg.) /va ˈdili/

Referències

  1. gramàtica oficial

Vegeu també

Bibliografia

Diccionaris i lèxics

Kotapedia

Aprenentatge

  • YouTube
  • Vegeu aquesta plantilla
Auxiliars
internacionals
Anglès bàsic • Esperanto • Glosa • Ido • Interglossa • Interlingua • Interlingue • Kotava • Latino moderne • Latino sine flexione • Lingua franca nova • Lingwa de Planeta • Novial • Romániço • Solresol • Sona • Uropi • Volapük
zonals
Experimentals
filosòfiques
lògiques
Artístiques
altres
Brithenig • Kēlen • Klingon • Lingua Ignota • Na'vi • Novaparla • Simlish • Talossà